Lluna cristal.lina,
fresca, serena i clara;
per què t’apropes tant
veient-me tan desvalgut ,
no veus que de nit m’enamores
i al matí em faràs mal?
Lluna cristal.lina,
brillant, verge infidel;
per què sempre escoltes pacient,
no veus quina gelosia
sabent que tens tants amants ?
Lluna infidel,
no veus que de nit m’enamores
i al matí te n’aniràs ?
Una luna que te escucha los latidos de tu amor y que prepara para mañana este día tan especial del amor.
ResponEliminaUn feliz San Valentino
Què tindrà la lluna, que només amb la seva imatge ja ens captiva... Bonic poema!
ResponEliminaUn poema molt adient per demà, Joan. La lluna sempre enamora, tan a prop i tan lluny alhora, per això enamora. Et deixo aquest haikú de tornada:
ResponEliminaLluna de Febrer
vestida de neu blanca,
i udols de llop.
Abraçades.
Soc una llunàtica ho reconec i quan la veig desplegar tot el seu esplendor quedo con deia Sau servil i acabada.
ResponEliminaTal com dius la lluna sembla una font d'inspiració per tot tipus d'artistes.
ResponEliminaQue tindrà que es tan captivadora?
Un poema molt maco Joan. Nosaltres també celebrem Sant Jordi, el nostre patró. Això no treu que aprofiti i també envíi una felicitació a tots els enamorats que celebren el dia d'avui.
Una abraçada i fins a la propera lectura.
Gemma