BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

18 de maig 2012

fRUits dOlÇOs aLS llaVis




Quan l’arrel és tan vella, tan bella,
que ja és, de la terra, essència,
no té por de les ventades
ni de les tempestes,
ni tan sols li té por a la mort,
sabent que  ningú ni res
la pot arrencar del passat.

Quan el tronc duu a la pell
els cors dels amants, fixats amb sagetes,
no té por de les ombres
ni del camí,
ni tan sols li té por a la llum,
sabent que ningú ni res
 li pot arrencar l’esperit.

Quan la flor s’entrega i ofrena el nèctar,
gest d’amor suprem,
no té por del present ni del futur,
sabent que a cada instant
maduren fruits dolços als seus llavis;
llavis de polpa,
polpa d’amor,
amor de mel,
de mel i mató.


4 comentaris:

  1. Quan l´amor és,
    la por no hi és.

    Bon dia, Joan!

    ResponElimina
  2. Quan l'amor arriba a les nostres arrels o a la relació amb el que més volem, pàtria, mare, pare, amor, és quan perdem la por a perdre'ls perquè només som amb ells i sense no som res, senzillament no existim.

    Vicent

    ResponElimina
  3. I el cicle de la vida torna a començar...
    Petons.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....