Vinc del Món dels Infants I

I.lustració cedida per : Jaume Bosch

I

Tot sovint m’enfilo als arbres

i, saltant per les capçades,

em deixo dur per les brises

viatjant pels munts i les valls.

I , tot baixant les parpelles,

dibuixo el món dels meus somnis

on les flors són llepolies

i es fan petons de colors.

I quan el vent em fa empentes

em giro i , alçant els braços,

contracorrent corro i crido :

-          M’agrada la llibertat !

II

Tot sovint em pujo als núvols

i , saltant de l’un a l’altre,

espero que surti la lluna

perquè em parli dels estels.

I quan la son ja m’abraça ,

sota els llençols m’arrauleixo,

servant els petons de la mare

que em mediquen de les pors.

I m’endinso al món dels somnis

on volo, com les gavines,

i allà visc mil aventures

viatjant per tot l’infinit.

ps.- poema dedicat a tots els infants, de cos i/o esperit,

 i especialment a les meves nebodetes: Mireia i Mariona.

2013 @joan abellaneda 

 

HE DESCOBERT UN NOU DIARI

SI LI VOLEU FER UNA ULLADA

Crònica de la gala solidària " Paraula d'Espriu "

Són uns cracks aquests de l' ARC !

A LA CRÒNICA

RESSENYA LLIBRE AL WEB DE L' ARC

«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...) Joan Abellaneda i Fernàndez 

 

que com el pots comprar dius ?  Doncs hi ha dos camins principals que porten al mirall :

1. Si el vols en format e-book ( els que sou de fora de Catalunya o de Spain per exemple és una bona opció ! ) , per 2 euros te'l pots descarregar directament a través del web de BUBOK .

2. Si el vols en paper, recorda que ho tens ben explicat al bloc del llibre tan si el vols directament com a través meu( dedicat, rentat i perfumat ).

 

TASTET DEL PRÒLEG

  De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en l'essència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent:
Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les finestres, trapella.

          El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual —com en la filosofia pura de Kant—, impera la necessitat sobre la finalitat:

Cansat, en un badall que tanca els ulls,
l'horitzó s'empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.

          De l'eròtica i de l'amor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim —confidencial i prohibit— del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir —ser-ne— còmplices:

Per un forat voldria veure com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis, humitejats de passió,
i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.

          Els miralls, és clar, continuen presents:

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.

          Del desconsol i l'esperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llàgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:

I a l'aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.

          El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l'últim punt,
et mostra l'ànima nua
i et bull la vida per dins.

—No, no es pot explicar—

          No, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall està davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.

Toni Arencón i Arias
Sant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013