BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

26 de nov. 2011

EL PUTO CÀNCER




I
La teva por  és ara la meva ràbia.
Ràbia, sí; tinc ràbia
per no tenir l’amagatall on puguis defugir el dolor,
per no tenir les paraules que voldries sentir.

II
Ràbia, tinc ràbia
per sentir-me dolorit i amagar-t’ho,
perquè tinc por per tu,
perquè voldria plorar a la teva espatlla, però m’empasso els sanglots.
Tinc ràbia, sí.

I si tingués les urpes dels predadors
t’esquinçaria les sofrences,
però jo també sóc botí.
I, sí ; tinc ràbia.
Una ràbia que m’esquerda per dins
quan et presentes  al meu judici.

III
Ràbia,  per trencar-me en aquest poema.
Ràbia, per saber-me dèbil i trair-te.
Ràbia, per no ser digne de la teva fe.
Ràbia, ràbia, ràbia…

IV
Però ara sóc amb tu
i et miro als ulls, sense llavis;
i t’ho dic tot.
Si vols el meu braç,
t’acompanyaré en aquest camí incert
on t’ha dut  la profecia.

V
Si tu poses el cor, jo posaré la sang.    
Quan vegis davant  la foscor; si cal, tiraré del sol
i quan sentis la feblesa, et daré suaus somriures.
                                           
Si tu poses l’horitzó, jo el pintaré de verd.





25 de nov. 2011

És per això que canto....



Amb l’extingida convicció de l’ermità,
embafat pel greix dels pensaments inútils,
cerco llunyans silencis en munts enyorats.

Rere l’instint, torno a llaurar camins abandonats,
amb l’erràtica raó convalescent encara,
 d’aquestes tendres ferides que no vull pas amagar,
conscient  que la pròpia memòria em voldrà traïr.
                                                 Tard  o d’hora , ho farà…

Camino doncs, aquesta vegada a peu nu
i em poso les ulleres de prop
doncs vull distingir els detalls, de l’ara i l’ aquí.
Em pregunto quants presents m’hauré perdut
somiant a ple sol amb les pupil.les tancades.
I amb calma serena, ressegueixo , amb el cor dels dits,
coneguts paratges que,  de sobte, se’m fan estranys.
                                                                  I de nou, m’il.lusiono…

He malbaratat massa temps pintant paisatges idíl.lics,
badant amb el batec immortal dels estels,
embriagant-me amb  elixirs  de la Terra Promesa,
i a la fi, me n’he anat al llit amb les frustracions.

Ara sé que el futur  xucla la sang  del present
i l’intento ignorar, amb remordiments encara…
Però al mirall li dic:
                             - ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades !


I el passat ? – em direu. El conec, és clar,
i el noto sota la pell quan em poso per abric els vells records.
Però el seu escalf m’afebleix, em desorienta sovint
i m’arrossega  més enllà de les fosques obagues.

Ara sé , també, que no es pot viure dels records en soledat,
millor guardar-los al bagul de les golfes fugint dels  seus planys…
Per mirar enrere , estàtua de sal és Edit.
                                                         Ja tornarem , en companyia.


No vull passats ni futurs ,  
necessito passar fred per no oblidar que visc encara…
Si em refredo , em faré infusions calentes
amb aromes de present i un bon rajoli de passió.
És així com vull reconquerir els límits del meu cos
i gaudir , amb l’ànima nua,  de la pell suau de l’albada.

                              No vull passats ni futurs , és per això que canto…

21 de nov. 2011

POEMES PER A LA MARATÓ

OSTRES... ACABO DE REBRE UN REGAL I L'HE DE COMPARTIR


ARC, participa a la marató d'enguany de TV3 dedicat als transplantaments de teixits i òrgans, els relataires fem poemes i els artistes els il.lustren, jo tinc la satisfacció de `poder participar gràcies a la Montse Assens. Després els quadres s'exposaran i qui vulgui els podrà comprar, la recaptació anirà íntegrament per a la MARATÓ DE TV3 !!!



GRÀCIES MONTSE !

18 de nov. 2011

DUES RECOMANACIONS: MÚSICA I LECTURA

AQUEST CAP DE SETMANA US DEIXO DESCANSAR DE POEMES I US CONVIDO A :



ESCOLTAR BON JAZZ ( recomanat per en Toni )


   

A CONÈIXER EL PRIMER LLIBRE EDITAT PER UN BON AMIC RELATAIRE

MÚSICA  AMAGADA  de   Joan Bustos ( podeu llegir el primer capítol )

BLOG DEL LLIBRE  ( per a conèixer més detalls )



Pd.- No hi ha res com tenir bones amistats amb les quals poder compartir...


16 de nov. 2011

Somnis eròtics







Avui t’he somiat, egoistament,
amb tal passió, que t’he fet meva
sense el teu permís. Infidel.
De tu, m’he disfressat, inconscientment,
volent robar-te el cos i l’ ànima.

La meva albada, però, ha estat un malson
doncs, despert en el somni, sentia el teu desig
més encara…

I aquí em trobo, amb les mans brutes,
ejectant vergonyes
en silenci.




14 de nov. 2011

UN POLÍTIC IL.LUMINAT O MASSA CLAR ??



EI, TROBO A FALTAR ELS INDIGNATS EN AQUESTES ELECCIONS, ON SOM ????

10 de nov. 2011

El mirall de les ànimes marfoses o el camí del Sol



Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes,
em vaig despullar davant la lluna,
que veient els meus fatics, em parlà:

-          No t’adones que de mi t’atreu la llum
i la que veus no és pas meva,
és al Sol que has de buscar
doncs jo, tan sols, sóc el mirall
de les ànimes marfoses.

No us ho creureu,
però em reconfortà i, tot picant-me l’ullet,
em va aviar, sense més.
A les pupil.les obertes dels meus ulls
ja no hi era la lluna.
No sé si es va girar o vaig ser jo
que vaig començar, nu, el camí del Sol.

7 de nov. 2011

No sé què ho fa...


No sé què ho fa…
Que en mirar per la finestra em trobi el dia de cara,
quan a la meva cambra ja fa estona que és de nit i el fred m’acovardeix.
No sé on sou i estic perdut.

No sé que ho fa…
Que el teu jardí em sigui tan encisador,
quan, a casa, les meves plantes moren de set.
No sé on sou i m’abandono.

No sé que ho fa…
Que sovint em facin sentir estimat,
quan el miratge del mirall em nega la mirada.
No sé on sou i visc de l’engany.

No sé què ho fa…
Que només trobi l’amor fora de mi,
fins i tot, quan ja no hi sou al meu costat.
No sé on sou i em faig por.

No sé què ho fa…
Que senti que la mort se’m rifi
quan truco a la seva porta
amb rams de flors a les mans.
No sé, no sé què ho fa.


4 de nov. 2011

Llavis de gelatina



I
Somio amb els meus llavis, desfent-se a la teva boca,
delicadament,
llepant el meu desig sense saciar-me.
Somio amb la trobada dels nostres petons,
entre llençols de seda.

II
   Visc embriagat en la follia del deliri,
embogit per l’anhel dels teus llavis de gelatina.
M’abillaré de Quixot, si cal,
i lluitaré contra les pors gegantesques,
ja res no em fa por.

III
Abans, prefereixo el turment cruel de les ferides
que guardar dol a la pròpia tomba. 





Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....