BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

23 d’abr. 2013

SobRe LA teVa PeLL nuA



Sobre la teva pell nua


Anhelo pintar sobre la teva pell nua les meves fantasies
I traçar les línies prohibides que dibuixen els teus llavis
-Tots-
Anhelo lliscar per les teves corbes, suaument,
I modelar el contorn del teu cos tendre.
Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria
I posseïr-te al meu caprici sense demanar-t’ho
-sense normes-

Cobejo sentir la teva olor més íntima
-Intensament-
I gravar el so del teu gemec  apassionat, a cau d’orella,
Nascut de la joia de l’entrega  a la vida.
Cobejo la brillantor de les teves galtes enceses
I el ritme del teu cor accelerat- acompassat amb el meu-
Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria
I posseïr-te quan volgués, com un caprici sense sentit
-sense normes-

Voldria pintar  la teva pell , ser el poeta del teu gaudi ,
el músic del teu eretisme…

 El teu creador voldria ser.


15 d’abr. 2013

Per què plou, si el cel és clar ?




I
Plou, sobre bassals plou
i ja no és aigua, que és sang
i ja no es fonen  les angoixes.
Plou, i jo tinc l’ànima xopa
d’enyorances, xopa
de pors i mancances,
de malsons, xopa…

II
Plou, sobre bassals plou
i ja no és aigua, que és sang
I ja no aclareix el dolor.
Per què plou, si el cel és clar?
I jo tinc tinc l’ànima xopa
i el cos, sense pell, em cou
i ja no tinc escut
ni trobo refugi en aquest desert…

III

Plou, sobre bassals plou
i els rius baixen plens,
es desborden els pantans
i s’inunda tot de pena.
Per què plou si el cel és clar?
I jo m’ofego
o m’adormo, tant s’hi val.
Potser demà, si desperto, surt el sol ...
Fa tant que no el sento sobre la pell
que ja ni  recordo el seu escalf .

I és que una vida són tres dies de sol
i , si no m’he descomptat,
quatre ja m’han passat…





5 d’abr. 2013

ÀNIMA DE VIOLÍ


LA MEVA NENA BALLA, QUE GUAPES I QUE BÉ QUE HO FAN !!!   ;-)_


2 d’abr. 2013

MÚSIQUES DE FONS- Recomana en Toni



el gran LOUIS AMSTRONG


I la veu,  FRANK SINATRA






1 d’abr. 2013

FenT eQuiLibRis______






______FenT eQuiLibRis__________




Tinc por…
M’he despertat de nou,
Com cada dia,
Fent equilibris sobre la línia fràgil
Que separa els meus dos móns.
Tinc por, sí, i em sento marejat…
No sóc equilibrista
I em declaro covard.
M’espanta el present i el futur,
Fins i tot el passat,
Absurd , oi ?
I m’espanta l’aquí I el més enllà
I aquest futur tan cert
Que a tots ens espera…

Tinc por…
M’he despertat de nou,
Com cada matí,
Fent equilibris entre el Bé i el Mal .
No sóc equilibrista i he caigut tantes vegades!
I tanmateix no sóc capaç de parar
I a cada reinici em sé més i més dèbil
I més poruc i més covard

Tinc por…
I m’he despertat de nou ,
Com cada dia, fent equilibris…





Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....