BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

30 d’ag. 2012

Toca't tu, amor ... ( RELAT, PROSA POÈTICA )

Toca't tu amor...


Una suau brisa deixa el seu alè prop les cortines que es mouen  dibuixant ones en una dansa sensual, mentre la llum del vespre , un xic afeblida, entra a la cambra a través de les finestres aclucades.

Els seus cossos nus són a tocar,
res no amaguen;
sobre els llençols es desitgen
mentre inventen jocs.

És tan masculí- pensa ella mentre mira la seva nuesa i li acaricia el cap pentinant amb els dits els seus gruixuts cabells, lleugerament arrissats i negres com la nit.
Quan el va conèixer es va enamorar a primera vista de les seves faccions marcades, la seva mirada profunda i serena i els llavis amples que sovint dibuixen un somriure amable …  Ara, els seus ulls viatgen pel seu cos: el seu pit i el seu abdomen on es perfilen uns músculs  marcats, sense excedir-se, la seva cintura perfecta des d’on neixen uns glutis rodons i forts, com pocs homes tenen. Els seus peus grans i les seves cames fortes, com els seus braços que li donen tanta seguretat quan l’abracen  amb les seves mans grans i curtides. Tot ell ,es un regal.

- Toca’t tu amor, fes enlairar els estels - diu ella, mentre comença a dirigir les mans al seu propi sexe.
I ell, tot i que se sent una mica estrany perquè pensa que està traint la pròpia intimitat, endreça  el seu penis, traspassant límits, i lentament fa lliscar la pell del cap a l’arrel, vàries vegades, esperant que creixi. Els ulls tornen a mirar-se amb un somriure còmplice i es parlen:
- Més, no paris, amor, serà el nostre secrret- es diuen l’un a l’altra.  Els dits juguen amb els llavis esperant les primeres onades i un petit munt brilla  a l’albada…

Els llargs cabells rossos i suaus li cobreixen el bescoll i les espatlles brunes i rodones. És tan bonica- pensa, mentre li resegueix amb els dits els seus llavis rosats i molsuts i admira els seus grans ulls verds, d’on sempre surt una mirada brillant i  plena de vida.
Sempre li havia dit, des del primer dia s’havia enamorat dels seus pits, proporcionats al seu cos, tous i alhora enlairats, amb uns mugrons vermellosos i bonics que apunten al cel. I ara els mira, com també mira calmadament la seva panxa suau, on sovint es recolza cercant consol, les seves caderes amples, d’on neixen unes cames llargues i brillants, els seus peus perfectes. Mentre nota com li acaricia l’esquena amb les seves fines mans, pensa que tota ella és un tros de cel.

Els dos cossos nus són a tocar,
mentre s’exciten;
sobre els llençols, res no amaguen.

I augmenten els ritmes de les seves dances alhora, i s’escolten i s’esperen… Fan de tot plegat un joc deliciós que no volen acabar. De dalt a baix, de fora endins… i les mirades es tornen picardioses.
- M’agrada amor, segueix, seguim. I mentre una mà torna al seu sexe, amb l’altra es busca els mugrons i els ressegueix pessigant-los suaument mentre es mossega els llavis.
Les respiracions s’acceleren, la sang s’acumula, els sentits vibren… Els seus dits molls dibuixen el contorn del clítoris una vegada i una altra, viatgen per les escletxes i s’endinsen dins la cova mig inundada.
- No puc més amor… els ulls busquen complicitat i comprensió, i els dos assenteixen, s’acosta el moment. Les respiracions es tornen més fortes i a l’aire s’enllacen els gemecs.
Mentre el seu cos sencer es contorsiona, apreta les cuixes per sentir millor la mà atrapada que li cubreix el sexe. Dos dels seus dits són a dins, molt endins, i es belluguen lliscant entre parets molles.
Ell ho sap que els seu sexe, com un volcà ara, està a punt d’esclatar i aviat no podrà controlar-lo… De dalt a baix, de fora endins, endins… El ritme s’accelera i es torna frenètic. De dins a fora, a fora…de baix a dalt, a dalt… I de sobte tot s’esdevé: corren les aigües i baixen riuades, llamps, espurnes, xàfecs i esquitxos… I tot queda moll enmig del foc.

- Crida amor, no callis ara… Sí ! I entre respiracions entretallades escriuen orgasmes en pàgines blanques, mentre les mirades es troben de nou i es somriuen agraïdes.


Sobre els llençols, res no amaguen.
I els dos cossos nus, per fi es toquen…


Es fan un petó suau als llavis. Ella recolza el seu cap sobre el pit mentre li acaricia la panxa al voltant del melic viatjant fins el penis que descansa ,després de l’esforç, sobre un coixí de cabells. Ell, li acaricia els pits resseguint molt suaument el contorn dels mugrons relaxats ja, i baixa fins la seva panxa acabant just al límit del seu sexe, gairebé sense tocar-lo.

I  s’abracen esperant l’arribada del son, i satisfets, amb ulls tancats i en silenci s’estimen  més encara.

Dues ànimes nues són a tocar,
res no amaguen;
sobre els llençols es desitgen
i , mentre els cossos dormen, es somien.




Il.lustració : " Home i dona nus " de José Gutiérrez Solana

27 d’ag. 2012

La Fúria dels Déus o Les Boires del silenci



 
La Fúria dels Déus o Les Boires del silenci


I

Foc cec despietat, que t’empasses la vida a grans mossades,sense pair
-          maleïda gula- deixant un rastre de vòmits ressecs- basques ! Agonia.



II

La Fúria dels Déus- Poder dels poderosos.
Algú t’ha invocat
menystenint la mort
i has tornat a escampar la destrucció,
cendres i pols… i no som pas això !

I ara, els colors s’han desfet,
 els camins són cicatrius enmig del silenci
i ens has robat l’ànima del bosc,
lluny te l’has endut- potser ha fugit-
lluny… massa lluny.



III

Les Boires del silenci
s’escampen sobre el cementiri
-          esquelets de fusta i sorra negra –.
Boires que s’enrinxen a l’ànima,
com les llàgrimes que ens llisquen
cavant solcs a la cara
quan, des del turó,
no podem reconèixer el nostre bressol.



IV

 Algú ha menystingut la mort, la nostra …







24 d’ag. 2012

IMATGES I FRASES 2


APRENDRE A CONTROLAR L'IRA UNS SEGONS EVITA MOLTS DIES DE TRISTOR.


23 d’ag. 2012

IMATGES I FRASES



QUI NO ENTÈN UNA MIRADA ENCARA MENYS ENTENDRÀ UNA LLARGA EXPLICACIÓ.

22 d’ag. 2012

cALfrEDs D' aMOr




Agonitzen, a les palpentes agonitzen
entre guspires
i un calfred pregon els recorre l’esquena
- de dalt a baix, de fora a dins -
com un sallent d’aigua fresca
enmig de la natura.
A les pells , aspres pel frec,
despunten tots els porus, excitats despunten
i els mugrons erectes es deleixen pel tacte
mentre els sexes salivegen de fam.

Mentrestant, les llengües humitegen els llavis
-manca l’aire-
és un ofec lent i plaïble, lent…volgut.
Les respiracions perden el compàs
i les mans avancen, amb ulls tancats,
entre grutes i abismes
                                                  - emoció i aventura-
                                    per camins coneguts i canviants alhora.

Si us plau, devora’m ja !
-          les boques s’imploren amb un xiuxiueig.
I els cossos es rendeixen l’un a l’altre
per dins i per fora,
per davant i per darrere,
de costat…
I finalment, agafats de la mà,
es llancen al buit…

T’estimo tant !
-          es proclamen els ulls abans de morir-
i, per un instant que es fa infinit,
moren d’amor i plaer… PLAER i AMOR.
Hi haurà Resurrecció !



21 d’ag. 2012

L'ART EGIPCI, recomanat pel Toni

Una de les meves debilitats....perquè sempre m'ha meravellat




18 d’ag. 2012

Ara mateix sóc a Teià



 
I

Obro, de nou, la finestra del record
-          a voltes s’obre sola, entre vents huracanats…-
i, avui,  em recolzo serenament a l’ampit,
amb un somriure als ulls,
mentre una brisa suau m’acarona.

Allà hi és, com sempre, aquell nen lliure
corrents, il.lusionat, per camins estrets,
entre matolls ,
aliè al pas del temps, innocent…
Allà hi és, grimpant als vells garrofers,
jugant a fet I amagar rere les ombres de la nit,
entre pinedes i vinyes centenàries
que voregen el barri humil de cases blanques
i carrers costeruts de sorra.
El sol brilla dins els ulls blaus de la mare
que saluda des del portal de casa;
se la veu cansada però somriu, tendrament…



II

La brisa em llepa la cara,
tanco els ulls,
inspiro llargament per evocar les essències.
Ha plogut, no fa gaire,
la calor li arrenca les fragàncies
al terra humit…
M’arriba l’olor de fonoll, de cargols,
de pinassa, d’herba fresca,
de saba, de vida…

Ara mateix sóc a Teià, un poblet del Maresme
abraçat per turons mil.lenaris
que s’alcen de cara al mar.
Sóc a casa, allà on vaig néixer,
on aquell nen que corre , il.lusionat i lliure,
sempre hi és…




11 d’ag. 2012

Acceptem-ho !


I

Tan sols som patrimoni d’un sospir lliurat a l’infinit ;
i hem après ja, que no hi ha tija sense  arrels
ni fruit sense calze.

Acceptem doncs, que som aire
i som aigua i som sòl ,
que som del tot
o no som res.


II

Acceptem que no vivim pas a la natura ;
som natura i , de la planta, som saba.
Que no vivim pas a l’univers,
som univers i , de la vida, som cabal ;
i som , de la mort, el que queda.

Acceptem-ho !


III

Tan sols som part d’una absurda meravella
i no ens queda més que riure i plorar.
Acceptem-ho, de la gran pregunta,
som el punt.


 

“ No esperis gaire d’una falsa promesa “  © joan abellaneda 2012



5 d’ag. 2012

EnTre Lla ViS



I

Hem encaixat les boques, entre llavis,
ens hem fos l’un en l’altre
i hem esdevingut solució,
barreja d’elixirs i desig,
de pors i mancances,
d’entrega i poder.
                                          Llavis i llengües...



II

Hem encaixat els sexes, entre llavis,
com el bé i el mal encaixen,
com els pols juganers dels imants,
                                 - tan oposats i tan atrets -
el cargol i la femella,
l’endoll que s’obre a la llum;
i, dins el caos,
hem esdevingut equilibri,
raó de viure.



III

Hem encaixat boques i sexes, entre llavis,
amb músiques d’harmònica i simbomba,
hem silenciat els crits
empassant-nos la saliva per no ofegar-nos
i ens hem fet còmplices
deixant signat als llençols
el nostre pacte secret
més enllà dels límits.
                                     Llengües, llavis, sexes i boques...



Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....