Com assaborir la vida
si l’ara no és més
que un efímer present
que ve del futur
per formar
part del passat?
Com degustar el moment
si és tan fràgil,
delicat,
que a cada sospir se’n va?
Com aturar aquesta
contínua pèrdua?
Quin turment és aquest,
Déu!
…
I és tan esgotadora
aquesta lluita,
aquesta veu malaltissa ,
impossible d’ignorar,
que et martelleja les
entranyes
dia rere dia, rere dia…
No, no,no… Tot és no !
I t’adones que l’enemic
és dins,
el pitjor lloc possible.
El pànic t’atrapa
i crides auxili als de
fora.
…
Quin atzucac, tanmateix,
no saber viure la vida
i ser un esporuguit
mortal!
2015©joanabellaneda