Desig

desig.

Somio

la maduixa dels teus llavis

que a la boca se’m desfà.

I somiant, de plaer, moro.

Somio

l’aroma de la teva pell,

d’un somriure vertical,

i el tacte de la nuesa.

I moro, per somiar.

Somio

l’alè del teu desig,

i la corba d’un plaer

que friso per resseguir.

I per somiar moro.

I somio

els teus orgasmes

a cau d’orella

i el teu cap sobre el meu pit.

I, així, somiant, m’adormo…

Potser desperti

i els pètals , plens de rosada,

ja siguin a terra com una catifa

on els nostres cossos nus,

abraçats de cap a peus,

descansin satisfets.

Tatuat a la teva pell

vull deixar el meu   desig.

I ho somio…

                                                                                              2016©joanabellaneda

I ens buidem alhora...

Què prodigiosos

aquells batecs desbridats

en què compartim el gaudi

fent entrega de Tot el que som

-          Sense mesquineses  -

i ens buidem alhora

per reomplir-nos de joia mútua !

… i la Mel s’escorre per la Creu

i fa vessar el Calze…

-          Heus ací la veritable Ressurrecció!

2015©joanabellaneda

Pell en pell

… i una altra vegada

ens delirem en l’abraçada,

la que ens fem amb tot el cos,

pell en pell…

I vibrarem de nou,

com fan les cordes del violí,

quan els nostres dits

 es perdin per camins  prohibits

fins que el sol pur de l’albada

il·lumini els nostres sexes…

I una altra volta

quedarem atrapats per l’escalf,

amb les carns desfetes,

seduïts per la humitat de l’oasi,

fins que junts guarim  les ferides

bevent dels calzes que vessen mel.

I , per un instant, el Paradís

no serà miratge

i les flors s’eixamplaran amb passió

i els troncs enlairats cercaran la llum

i correran  les aigües- correran -

fins que allà dins, els crits del gaudi

ofeguin tot dolor

i la sang retorni als cors.

… i una altra vegada,

quan les ofrenes siguin deixades

serem pell dins la pell

serem carn oberta

serem espurna,

espurna d’amor.

Sí, amor…sí.

2014©joan abellaneda

L'erotisme i la literatura

clica a la imatge i visita l'últim article sobre l'erotisme  a la revista digital    " Lo Càntich "

 Aquesta vegada amb les aportacions del Xavi Serra Albó, la Marta Pérez Sierra i la Montse Aloy i Roca, tot " un luxe al cub " ! No us el podeu perdre !

In-de-100s…

"Hylas i les nimfes" John William Waterhouse

I els seus sexes s’entrellacen,

es besen, s’acaricien,

es llepen, s’acotxen…

entre boques

entreobertes que  vessen

paraules d’amor.

El desig desperta al món

dels plaers on les nimfes

descarades es masturben, on

no hi ha normes, ni

límits ni decència.

Cerquen l’èxtasi, viure

la vida prop dels espadats

on la infinitud i la mort s’uneixen

i  res no importa més enllà

del present mentre

l’orgasme el abraça

llargament…

“ I és que massa sovint el seny i  la prudència ens tornen tan apàtics que , fins i tot,  ens perdem en les seves amples avingudes.” 2013©joan abellaneda

d'O....MES.

d’O….MES

És dins l’escalf del teu ventre seductor

Que em desfaig lentament

Sense pausa ni detura

Fins que el meu jo mesquí desapareix

I es filtra per les teves entranyes

Per trobar-te i retrobar-se …

I als meus ulls t’obres

com una gruta verge.

Esquerda

 on

em

 vull

p

e

r

d

r

e

.

.

.

I en tu entro, hipnotitzat, fins el final…

Amb la convicció que en tu i amb tu

Trobaré, per fi, el misteri de la vida eterna

De l’amor nu.

Ens trobarem, doncs, allà on es mostren les carns vermelles

On els llavis lluents es mosseguen

On les llengües s’allarguen excitades

I els cossos, com preses acorralades,

S’agiten per l’ofec mentre ballen danses ancestrals.

S’agiten…

fins que arriba

un esclat encegador

I sota cascades de foc

 s’abrusen impúdicament

I vessen el goig i la mel

 pels seus sexes

envescats.

J

O

I

A

h

h

¡!

Lo Cantich nº 19 Etopeia

Hi col.laboro amb la secció " L'erotisme a la literatura " de la pàgina 86 a la 91 . En aquest número hi col.laboren també la Cantireta i en Joan G. Pons

SobRe LA teVa PeLL nuA

Sobre la teva pell nua

Anhelo pintar sobre la teva pell nua les meves fantasies

I traçar les línies prohibides que dibuixen els teus llavis

-Tots-

Anhelo lliscar per les teves corbes, suaument,

I modelar el contorn del teu cos tendre.

Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria

I posseïr-te al meu caprici sense demanar-t’ho

-sense normes-

Cobejo sentir la teva olor més íntima

-Intensament-

I gravar el so del teu gemec  apassionat, a cau d’orella,

Nascut de la joia de l’entrega  a la vida.

Cobejo la brillantor de les teves galtes enceses

I el ritme del teu cor accelerat- acompassat amb el meu-

Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria

I posseïr-te quan volgués, com un caprici sense sentit

-sense normes-

Voldria pintar  la teva pell , ser el poeta del teu gaudi ,

el músic del teu eretisme…

 El teu creador voldria ser.

Místique SEX perièncieS

Il.lustració: " El rapte de Psyche " ( 1895)

 William-Adolphe Bouguereau

....

Místique SEX perièncieS

Lliscant com un regalim

 per la seda que insinua el teu cos

resseguint amb dits pertorbats

la passió dels teus llavis

moldejant els teus contorns

més enllà dels horitzons

gaudint del teu cos

amb tu, junts i alhora ,

esperant que el sol es reivindiqui

en una nova albada

i llueixi imponent

al reflexe dels teus ulls

desvestint les ànimes

fins que esdevinguin miralls

i ens perdem  sense pors

en laberints infinits

agafats de la mà

banyant-me amb les teves abraçades

en una entrega sense límits

sense normes

bevent del teu sexe i combregant

és així, en la passió de l'amor,

que intueixo quelcom diví

que la meva fe s’eixampla

i ja no m’importa,

als teus braços, morir.

 ©joan abellaneda i fernàndez 2013

VeSsa El nèCtAr lEntamEnT, EspèS...

Vessa el néctar

Lentament,

Espès,

Del calze lluent,

Mentre  llengües

Deloroses

Entre batecs arrítmics

S’allargassen

Per caçar la seva essència.

El món

S’ha aturat

Per nosaltres sols

Només

Tu i jo

I els nostres desitjos.

I aliens a les mirades,

( Ja fa temps que vam córrer

Les cortines,

Perquè l’amor no s’amaga )

Ens acaronem per dins

I ens buidem alhora

I ens diem

Que ens estimem

Amb la Mirada

-Abraçant-nos-

Amb els llavis

-resseguint-nos-

Amb la pell

-recargolant-nos-

Perquè l’amor

Es beu

S’assaboreix

Es llepa i es menja

S’acaricia

S’abraça i se sent

Es regala i es cuida

Es recorda

Es gaudeix

Es perd i es retroba.

Perquè l’amor no es fa

Ni es destrueix,

Es transforma

( Eternament ).

Tan sols SeXe

I em tempto de nou, idealitzant-te

en cos i ànima.

És tot tan perfecte com irreal

i jo, que ho sé, segueixo l’engany.

És tan gran el desig !

Dona perfecta de mirada amorosa,

de llavis molsuts, sabor a mel,

de cos diví, olor de rosa…

Els meus dits llisquen per darrere

de les teves caderes

mentre inspiro el teu sexe.

I no puc ja obrir els ulls,

és tan gran el desig

que tot esdevé irrefrenable !

La meva propia mà em dóna plaer

i jo no li puc impedir…

I tu, miratge meu de dona perfecta,

tornes a esvair-te quan obro els ulls

i em veig de genolls, davant l’espill,

amb les mans plenes de luxúria.

Ha estat fruit de l’ instint,

tan sols plAeR , sense amor, pUr SeXe…

És per això que els meus llavis

dibuixen aquest somriure…

VeSSaVen elS seXes...

I

Vessaven els sexes,

d’amor i desig, vessaven

tot grandejant la passió.

I les boques esdevingueren calzes

on abocar la felicitat

que havia de ser compartida.

II

Menjàrem plegats,

a l’altar dels plaers, menjàrem

mentre els esperits I els cossos

es confonien entrellaçant-se.

I arribàrem a la divina perfecció

quan entregats,

els dos combregàrem

a l’escalf de la teva llar.

                                                             

                                                                  Vessaven els sexes .Amén. ( אמן =amn )

VISITA ALS INICIS 3 : " pEr UN fOrAT "

Un dels primers poemes eròtics que vaig escriure, que he retocat ara... A mi m'agrada més així, a veure què us sembla...

La il.lustració és del Toni Arencón,  un bon amic i artista.

I

Per un forat voldria veure

com t'entregues al desig,

i , tota desinhibida ,

et toques íntimament

cercant el més pur dels gaudis.

II

Per un forat voldria veure

com lentament fas lliscar

el lli que et cobreix la pell

i ,  nua davant l'espill,

amb lascívia a la mirada

t'acaricies els pits,

que es lliuren al teu deler.

III

Per un forat voldria veure

com separes  els teus llavis

humitejats de passió,

i com , golafres, es mengen

les ofrenes d’Astarté.

IV

Per un forat voldria veure

com ja no et pots controlar,

i deixes anar els teus bleixos

i en l’orgasme t’alliberes

mentre et mossegues els llavis

i els teus ulls queden en blanc

en arribar al Paradís.

V

Per un forat voldria veure

el teu somriure picardiós;

i entre carícies de muses,

a l’oasi dels miratges,

banyar-me a la Font del Desig.

vULL gaUdIR dEL Teu eScLAt

I

Inspiro - amb ulls oberts - 

aromes de pell verge,

abans d’assaborir la polpa.

Desitjo tant sentir-te als llavis

gaudint del teu esclat dins la meva boca !

II

Em perdo en tu

mentre et pentino amb els dits,

-          DeLIcaDaMenT -  , esperant el teu assentiment…

Recorro els teus braços , les mans teves,

el teu bescoll i les espatlles,

alhora que brises fresques

entren als nostres cossos- EnTReN…

III

Fem Lliscar les robes,

que siguin ofrenades a l’altar dels sexes !

Parlem ara amb boques afamades,

descobrim-nos entre muntanyes i valls,

dins els rius que baixen cabalosos.

Gaudim-nos ara, sense pell,

i empassem-nos la felicitat.

-          A la fi , som predadors de la mateixa presa, aMoR... -

TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT... parlarem de FaNTaSIes ErÒTiQUeS ( I DIVENDRES, PER FI !! )

AVUI , DIVENDRES 21 DE SETEMBRE A LES 9h DEL VESPRE DURANT EL RECITAL DE POESIA A CAN CABEÇA NOU, AL BELL MIG DE LA NATURA, PARLAREM D'EROTISME...

L’ERÒTICA DE LES FANTASIES

I
Entre llençols, xopats d’elixirs,
t’imagino amb desig encès.

Conscientment,
traspasso límits per enamorar-me de tu
i et faig sublim,
allà, on la mateixa Alícia es meravellà.

Amb impunitat, et faig meva entre les flames,
i et dibuixo somriures picardiosos,
mirades lascives i llavis ardents,
només per mi.


II
Et despullo, lentament,
deixant que em despullis.

Desinhibits i descarats,
resseguim els cossos i enganxem les pells
mentre es desfan les boques

III
En llenços imaginaris et pinto nua,
amb pell verge i llavis de sexe rosats ;
cridant-me al teu costat per sucar-nos al plaer.

Mentre ens fem l’amor,
omplim els pentagrames de bleixos, somriures i mirades.

IV
A l’albada del món real, arribo amb el sexe entre les mans
escupint, desvergonyit, el nostre secret.

Es creuaran les meves fantasies i els teus defectes,
aquí ,on Alícia, criatura immadura, s’ofega amb l’angoixa.

Jo et somriuré, vanagloriat, pensant que t’he fet meva;
i tu, despietada, sense saber-ho, em faràs infidel.

  
V
En llenços imaginaris, pintaré fantasies
fins que arribi l’albada.

I ME'N VAIG PITANT ! QUE NO VULL PERDRE' M  NI ARRIBAR TARD !

JA US EXPLICARÉ.   :-)