BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

31 d’oct. 2011

VERSOS DES DEL MIRALL



I
Em dic Joan Abellaneda
i , ara mateix, potser no sóc aquí
doncs sovint, massa sovint, no sé ben bé qui sóc.
Us ho he de confessar, als qui em creieu conèixer,
tan sols sóc la imitació d’aquell qui penseu que sóc,
d’aquell qui espereu que sigui…

II
I si em voleu descobrir, busqueu dins el meu mirall
doncs aquest, no sap mentir
quan m’aguanta la mirada, mentre s’obre l’escenari
on campen les meves pors i actuen les meves vergonyes
amb un públic entregat, que s’empassa les mentides.

III
Sovint, abans que pugi el teló, tanco els ulls
i , amb l’alè, obro finestres dins l’espill difuminat.
Però avui tampoc m’he trobat,
potser neix dels meus ulls aquesta boira…
A voltes, corprès per l’angoixa, trenco els murs de vidre
però darrere, no hi ha res.
Potser cal buscar més enllà…Demà , potser.

IV
Avui, estic cansat, millor marxar.
Potser no plou i sóc jo; que , sense adonar-me, ploro…




27 d’oct. 2011

MÚSICA DE VERDI ( Recomana Toni )

Un bon amic m'ha recomanat aquest enllaç a la música de Verdi, venint d'una persona culta com ell no puc més que compartir-lo amb tots vosaltres.


" Dos acotaciones:    

                              1) Es el coro del Metropolitan House de New York
                              2) Fijate desde que posición cantan algunos integrantes, extraordinario!


Comentario de una corista de ópera española:  


En la escena, tal vez más bella de la ópera, los hebreos esclavizados están de rodillas a orillas del Eufrates, en Babilonia, como dice el salmo; su oración fervorosa, su anhelo de libertad, la añoranza de la patria lejana se condensan en la inolvidable escena coral de «Va pensiero sull'ali dórate». DE VERDI "




25 d’oct. 2011

CEC D'AMOR, ET LLEGEIXO ELS LLAVIS...




Cec d’amor, et llegeixo els llavis , tremolosos, amb el tou dels dits
envinats per emocions que temia oblidades,
mentre els arrenco el perfum i me l’enduc al meu món.

Cec d’amor, et llegeixo els llavis i només ansio que obrir-los
amb la mateixa il.lusió que obrí els llibres d’infantesa, una vegada i una altra.
Cec de perfum, d’il.lusió i de fantasies
emprenc la teva descoberta, amb determinació.

Cec d’amor, sento amb claredat el teu respir tremolós
quan entro als teus llavis per fer entrega del meu desig.
I , junts, unim forces per deixar-nos vèncer,
per sentir-nos desarmats en mans de l’irracional.

Cecs d’amor, ens llegim per dins en veu alta.
I tu m’escoltes i jo t’escolto, mentre ens mosseguem els llavis
per trobar en el silenci l’essència suprema de la nostra felicitat.
I des de la tendresa, el respecte i la gratitud fem el nostre jóc d’amor
sota una pluja d’estels, castell de focs del nostre goig.

21 d’oct. 2011

COSSOS ENTRELLAÇATS






I
S’han travessat, a les palpentes, els cossos de boira
allargant les mans; obrint finestres per desvetllar les ànimes dorments.
Mirant-se als ulls, han buidat les velles butxaques
sobre el pacte, lacrat, de no furgar les ferides.

II
Oberts els fruits, han creuat barreres al límit de l’ofeg,
Han xuclat les polpes esdevenint predadors. Extenuats.
Els instints regalimen, triomfals, pels calzes.
Beuratge diví. Ofrena.
III
Sobre el volcà, reposen les cendres nues. Vives.
Es fan costat els cossos, entre calfreds
mentre entrellacen el goig amb les mans.
IV
Per les escletxes de la cambra s’escola la brisa.Amorosa.
S’ha obert el sostre…
Els amants sospiren, més enllà del firmament
i les estrelles bateguen.

RECITAL POÈTIC A PALAFRUGELL


VA SER UN PLAER COMPARTIR LA POESIA  AMB TANTA GENT QUE SE L'ESTIMA







14 d’oct. 2011

Només vull que assaborir-te !









Ressegueixo el teu cos amb avidesa
mentre se’m desfà entre les mans,
confitant-me cada séc de pell.

Em llepo els dits, amb  gola, per assaborir-te
i sentir la dolçor ben endins…



13 d’oct. 2011

RELAT ERÒTIC

PUEDE HERIR SENSIBILIDADES, ESPERO QUE NINGÚ ES MOLESTI...!!!




EXCITA'M !

És tan preciosa! – pensa. Mai  havia somiat poder gaudir d’un cos tan perfecte. Només d’imaginar el que passarà fa que el seu sexe es comenci a lubrificar.
Ella es treu la camisa blanca, que insinua virginitat, descordant-se els botons un a un, lentament; mentre els pits, encaixats dins els sostenidors, es comencen a oferir. Ell, comença a notar com se li accelera la respiració i el seu membre desperta i s’estireganya dibuixant el seu relleu sota els pantalons.
La femella segueix, aliena a les reaccions del mascle. La camisa ja és a terra, els sostenidors negres amb transparències amb prou feines tapen els mugrons d’uns pits joves i tibats. Mentre es comença a descordar els pantalons es llepa el dit mirant amb cara de desig.
Ell, ja fa estona que s’ha tret els pantalons, el seu membre comença  a regalimar dins els calçotets mentre ell l’acaricia, com volent calmar-lo doncs està a punt d’esclatar. Ella és allà, davant seu, s’ha tombat al llit i amb la mà es busca el pubis sota les calces mentre estira el cos i alhora inspira un tímid gemec.
Amb el penis a la mà, ell , es comença a masturbar lentament, allargant el moment. El líquid transparent que li llisca pels dits és l’indici que s’apropa el final.
Ella segueix al llit amb els pits ja alliberats, només duu les calces. Es toca els mugrons erectes amb una mà mentre amb l’altra segueix excitant-se sota unes calces ja mullades.
El mascle , que ja no pot més, accelera els moviments de la seva mà fins que sent com la passió que li neix de dins busca la sortida regalant-li un gran plaer. Amb els dits tapona la pell i respira llargament mentre es buida, satisfet.
Mai hauria somiat que gaudiria d’un cos tan perfecte. Ella segueix excitant-se, aliena a les reaccions del mascle… És allà, davant seu, a la pantalla de l'ordinador.


10 d’oct. 2011

Mestre, on puc trobar sentit a la vida ?






Del cel descarreguen les hores i jo vull sortir.
Si cal, esbotzaré portes per alliberar-me de la pròpia pell.
Sortiré i evitaré refugis, doncs vull quedar xop de temps
per trobar el sentit a la vida, i encara no veig el far...

On el trobaré, Mestre ?

Potser en la rebuda d’un somriure confident
sota uns ulls cristal.lins, de mirada calma, que mostren el fons
 mentre parlen d’amistats llaurades ?
O en l’amor de la parella quan ,embriagats en l’Oasi de Paradís,
ens desinhibim, insaciables, menjant fruits de passió
i en la ressaca, sabent-nos febles, volem estimar-nos encara ?

Digueu-me , Mestre …

El trobaré en la família ? I no parlo ja d’amor excels,
sinó del sentir de la sang dinàstica que corre per les nostres vides
tot recordant-nos que som hereus d’un miracle que cal preservar.

                                                                                                          El trobaré en  aquest batec ?

O en aquesta veu, que em parla des de dins, incapaç de mentir,
que no vol perdre l’esperança en mi i m’allarga la mà quan caic
i m’empenta a seguir sense espolsar-me ni eixugar-me les llàgrimes ?

                                                                                                    On el trobaré ? Doneu-me llum !

Ja sé que la roca més dura s’acaba esquerdant per deixar pas a la vida,
i, sé ,que tots patirem la ferida del dolor etern mentre germinin llavors,
però em sento fràgil quan noto la mel a la boca i em mullo de pol.len daurat.

                                                                           I què els dic als meus fills, Mestre, si els he mentit ?

Si els he fet el llit amb plomes d’amor i els he acotxat amb cançons de seda,

si ara descansen confiats…

                         I demà trencarem junts els miralls còncaus, plens de somnis d’infantesa.

 

7 d’oct. 2011

ODA A L'ALEGRIA



I
Ara, que cada albada és un feliç despertar,
obro els ulls i se’m planta al davant el decorat d’un present cridaner.
I jo em reinvento a l’escenari de la llibertat
mentre baden bombolles de sabó que em regalen esclats d’emoció.

II
I només que vull riure, i ric per riure
sabent que amb mi rius , sense pretensions,
i junts ens embriaguem bevent–nos el goig,
sabent-nos orfes als límits de la llum i les ombres.
No m’importa el que resin els Llibres Sagrats
doncs em sé i m’accepto com a Fill de les Cendres.

III
Agafo embranzida, doncs, i em torno a enlairar amb ales guarides.
I em sento lleuger de nou quan noto el vent a la cara,
i, obrint la gola, em bec l’esperança a galet.
I a l’aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls enfosquits del mirall.

I només que vull riure… I ric per riure, sense pretensions.






3 d’oct. 2011

Espais íntims





I
Les nostres mirades ja s’han trobat més enllà de la llum,
en un espai sense tanques, on els rellotges,estabornits, erren perduts.

II
I, allà, en la més íntima abraçada vesteixo els ulls
mentre esdevens aire de cel on puc guarir l’ofec
i en tu extenc les ales per beure’m, a glops,  la llibertat.
A cada dolça besada em trec capes de pell
mentre esdevens aigua pura de riu on m’hi capbusso
i a tu m’entrego esperançat per xopar-me d’amor serè.
A cada divina ofrena, més enllà dels altars, enceto pàgines blanques
mentre esdevens terra de vida on germinen les roselles
i en un sospir , que neix dels dos, desperta l’estiu
on madura el fruit carnós dels nostres sexes.

III
I quan es pon el sol, obro els ulls lentament
per retrobar-me al reflexe del teu mirar
mentre xarbotejo alegre en l’aire de l’aigua
i en el foc de terra que tu em regales.

IV
Esperant que junts, amb les mans humides, modelem el caolí.




Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....