US CONVIDO A FER UN TOMB PER " LO CANTICH "
BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
29 de gen. 2012
28 de gen. 2012
Tornaran les orenetes ?
I
El Romàntic digué: “ Tornaran les fosques orenetes…”
Sí, diuen que van tornar !
Al cap i la fi, la vida no és més que un acte,
el mateix acte teatral que es respeteix
una i altra vegada…
- Baixa el teló, canvien els actors
o el decorat o potser res; o tot potser.
I tornen els sospirs,
les alegries i les angoixes,
les pors i les il.lusions…
- Aplaudiments o xiulades, canvi de públic
o potser no. Puja el teló.
II
“ però aquelles que van aprendre els nostres noms… “
No, aquelles no van tornar;
I és que , res no torna del tot, cal acceptar-ho
o donar-li l’esquena a la vida.
Alguns , que pretenen el passat ,
no s’adonen que els records són bombolles de sabó;
tan fràgils i tan sensibles,
que s’esfumen a tocar,
com porugues papallones .
III
“ com jo t’he estimat, mai ningú t’estimarà.”- Va dir.
Ai, poeta ferit ! Qui sap, potser anaves errat.
És tan difícil sincronitzar els batecs de dos cors
sense aturar-los, sense esgotar-los…
Cal ser generós quan l’amor és tan immens
i deixar-lo morir en silenci.
- Baixa el teló, canvien els actors
o el decorat o potser res; o tot potser.
P.d.- Aquest poema no és més que un homenatge a un gran poeta romàntic, alhora desmitifica un gran poema amb tot el meu respecte però.
AQUÍ DEIXO L'ENLLAÇ PER SI VOLEU RECORDAR-LO:
26 de gen. 2012
Et daré paraules només
Paraules et donaré,
fetes a mà, només per tu.
fetes a mà, només per tu.
Si les acceptes,
teves seran eternament.
Mots de totes les mides:
alguns de grans i lleugers
perquè els omplis amb l'alè;
d'altres petits i trapelles
que com gotetes de pluja
teves seran eternament.
Mots de totes les mides:
alguns de grans i lleugers
perquè els omplis amb l'alè;
d'altres petits i trapelles
que com gotetes de pluja
et facin venir calfreds
lliscant per l'espina dorsal.
Mots i més mots et daré,
incansable els construiré:
alguns vermells de passió
que et mosseguin les orelles;
d'altres que llancin guspires
com bengales de colors.
Paraules et donaré
que puguis paladejar:
algunes de xocolata
que t'ensucrin a l'instant;
d'altres d'elixirs plenes
perquè et deixis inebriar.
Mots amb fragàncies intenses,
que les puguis conservar;
d'altres amb suaus melodies
que et facin giravoltar.
Paraules et donaré
fetes a mida,
paraules d'amor,
només per tu.
lliscant per l'espina dorsal.
Mots i més mots et daré,
incansable els construiré:
alguns vermells de passió
que et mosseguin les orelles;
d'altres que llancin guspires
com bengales de colors.
Paraules et donaré
que puguis paladejar:
algunes de xocolata
que t'ensucrin a l'instant;
d'altres d'elixirs plenes
perquè et deixis inebriar.
Mots amb fragàncies intenses,
que les puguis conservar;
d'altres amb suaus melodies
que et facin giravoltar.
Paraules et donaré
fetes a mida,
paraules d'amor,
només per tu.
Si les acceptes
teves seran eternament.
21 de gen. 2012
I ET SOMIAVA, CADA NIT ET SOMIAVA
Em quedava l’enyor enganxat als llavis
a cada comiat del teu dolç esguard,
arrossegava la teva absència amb peus engrillonats
i m’abraçava per fer balança amb la freda tristor.
És per això que d’amagat m’enduia la teva llum
perquè fes de Sol a l’horitzó dels meus pensaments
i esquincés la negror a cada albada.
I és per això que d’amagat m’enduia el teu somrís
per no oblidar-me dels colors.
I et somiava, cada nit et somiava,
i em veia en un bell somni, arraulit plàcidament,
abraçat a tu, somiant-te.
I et somiava cada nit,
somiava que els somnis despertaven
quan eren desitjos tan purs
que no creien en sortilegis.
I en el núvol del desvetllament
inspirava la teva olor abans que marxessis de nou,
per sentir-me ple de tu.
I m’adonava que la vida, al teu costat,
podia ser meravellosa.
És per això que vaig penjar els hàbits de poeta,
vaig obrir les finestres
i em vaig llençar a la vida, sense pors,
sabent que les meves ales, revestides de versos per tu ,
em farien volar.
19 de gen. 2012
ESQUINÇA'M
I
En les nits ocultes al teu costat
m’enlluerno de llum clara amb els teus ulls,
plens d’un desig intens que no vols amagar- ni pots –
I em transformo en llop rere la fosca.
El meu instint t’ensuma i et vol clavar les urpes
amb salvatgia.
Ets la meva presa i els meus ullals brillen
delorosos de tu.
Sóc ara la bèstia que t’immobilitza,
em sento lliure, irracional
i somio que ets meva
mentre regalimes per la meva boca.
Meva, només meva…
I noto el teu cor cavalcant a les meves mans
però no em tems, no vols fugir.
ESQUINÇA’M !- supliques amb la mirada.
II
Quan escampa la nit, desperto nu,
ja sense urpes ni ullals.
Les imatges de la nit m’alerten,
no et volia pas ferir !
Però dono gràcies als Déus quan et trobo,
somiant plàcidament,al meu costat,
brillant entre els llençols de seda
que han embolcallat els nostres secrets;
i m’adono que t’estimo més que ahir.
Amb tendresa, desperto la teva pell,
em bec l’alè dels teus llavis
i llepo la rosada fresca que regalima pel teu cos.
Entre calfreds purifico l’ànima
banyant-me al calze dels Orígens,
desitjant ser la presa dels teus pètals,
suplicant en silenci que em clavis les ungles i m’esquincis.
ESQUINÇA’M !- implora el meu batec.
III
Egoistament, a tu m’entrego
i , abans de morir,
somric de nou, com un infant.
En les nits ocultes al teu costat
m’enlluerno de llum clara amb els teus ulls,
plens d’un desig intens que no vols amagar- ni pots –
I em transformo en llop rere la fosca.
El meu instint t’ensuma i et vol clavar les urpes
amb salvatgia.
Ets la meva presa i els meus ullals brillen
delorosos de tu.
Sóc ara la bèstia que t’immobilitza,
em sento lliure, irracional
i somio que ets meva
mentre regalimes per la meva boca.
Meva, només meva…
I noto el teu cor cavalcant a les meves mans
però no em tems, no vols fugir.
ESQUINÇA’M !- supliques amb la mirada.
II
Quan escampa la nit, desperto nu,
ja sense urpes ni ullals.
Les imatges de la nit m’alerten,
no et volia pas ferir !
Però dono gràcies als Déus quan et trobo,
somiant plàcidament,al meu costat,
brillant entre els llençols de seda
que han embolcallat els nostres secrets;
i m’adono que t’estimo més que ahir.
Amb tendresa, desperto la teva pell,
em bec l’alè dels teus llavis
i llepo la rosada fresca que regalima pel teu cos.
Entre calfreds purifico l’ànima
banyant-me al calze dels Orígens,
desitjant ser la presa dels teus pètals,
suplicant en silenci que em clavis les ungles i m’esquincis.
ESQUINÇA’M !- implora el meu batec.
III
Egoistament, a tu m’entrego
i , abans de morir,
somric de nou, com un infant.
14 de gen. 2012
DUES COSETES : UNA DE RIURE I UNA INVITACIÓ SERIOSA !
- PER RIURE US CONVIDO A VEURE AQUEST PETIT DIVERTIMENTO:
- " EL POLÍGRAFO "
2. US CONVIDO A VEURE'NS DISSABTE 21 DE GENER A LES 19h A PREMIÀ DE DALT A UNA SUBHASTA MOLT ESPECIAL:
Us convido a participar en la subhasta que es farà dels poemes il.lustrats, o sigui quadres meravellosos amb poemes deliciosos, que hem fet entre una pila de persones amants de l'art i de forma totalment altruïsta per recaptar diners per a la marató de tv3. Recordeu? La donació d'òrgans...
El proper dissabte 21 de Gener a les 19 h farà la subhasta amb les últimes obres que queden.
Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament de Premià de Dalt
(Plaça de la Fàbrica, 1)
Els preus de sortida de les il.lustracions seran molt assequibles, d'entre 5 a 10 €
JO HI ANIRÉ, I TU ?
VINGA ANIMEU-VOS , PASSAREM UNA ESTONETA JUNTS i COL.LABORAREM PER UNA BONA CAUSA.
Fins dissabte !
joan
organitzat per:
Associació de relataires en català, Associació d’artistes de Premià de Dalt, i l'Ajuntament de Premià de Dalt
pd- Les obres les podeu veure al web: POEMES PER A LA MARATÓ " Si us interessa adquirir alguna obra i no podeu venir a la Subhasta, us la podem enviar per correu postal. Poseu-vos en contacte mitjançant el mail: "associacio.relataires@gmail. com"
També us informem de la propera edició del llibre de "Poemes per a la Marató", on hi haurà poemes de tots els poetes participants. L'edició anirà a càrrec de: La Comarcal Edicions i el benefici que generi anirà a favor de la Marató de TV3
Des d'aquí volem agrair la participació i la col.laboració de tothom.
MOLTES GRÀCIES!!!
El proper dissabte 21 de Gener a les 19 h farà la subhasta amb les últimes obres que queden.
Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament de Premià de Dalt
(Plaça de la Fàbrica, 1)
Els preus de sortida de les il.lustracions seran molt assequibles, d'entre 5 a 10 €
JO HI ANIRÉ, I TU ?
VINGA ANIMEU-VOS , PASSAREM UNA ESTONETA JUNTS i COL.LABORAREM PER UNA BONA CAUSA.
Fins dissabte !
joan
organitzat per:
Associació de relataires en català, Associació d’artistes de Premià de Dalt, i l'Ajuntament de Premià de Dalt
pd- Les obres les podeu veure al web: POEMES PER A LA MARATÓ " Si us interessa adquirir alguna obra i no podeu venir a la Subhasta, us la podem enviar per correu postal. Poseu-vos en contacte mitjançant el mail: "associacio.relataires@gmail.
També us informem de la propera edició del llibre de "Poemes per a la Marató", on hi haurà poemes de tots els poetes participants. L'edició anirà a càrrec de: La Comarcal Edicions i el benefici que generi anirà a favor de la Marató de TV3
Des d'aquí volem agrair la participació i la col.laboració de tothom.
MOLTES GRÀCIES!!!
12 de gen. 2012
CEL.LES DE VIDRE
I
“ Visc sense viure en mi mateix, “
El seu baf ja no arriba al vidre,
no pot obrir finestres amb la mà
i ja no sap on és, no sap qui és…
Camina enrere, s’arrossega i s’amaga;
és un cranc, un rèptil o animal de claveguera;
no ho sap, ha perdut la seva imatge.
Sent que mor, com ha viscut, com un covard,
com un llibre en blanc , on tothom podia escriure-hi,
com el llibre del funeral
II
“ i tan alta vida espero,”
El pensament cerca sortides
que ningú mai no ha trobat.
Atrapat en un cos de vidre;
que se’l va endur cap un món tan meravellós
com inútil.
III
“ que moro perquè no moro. “
Punys closos amb tal força
que la pròpia pell li esquincen,
volent escanyar, sense cap pietat,
les angoixes, sempre emetents, que no defalleixen.
Parets de vidre que esmorteeixen cops i esglais.
Se li acaba l’aire, l’espai es contrau
i els sentits, enterbolits,
li ofeguen l’esma.
Quin valor té la seva vida
si ni tan sols gosa aturar-la.
IV
Al cap i a la fi, els poetes, viuen al servei del versi donen la vida, una vegada i una altra,
volent alliberar les mancances de la raó.
SI VOLEU RECORDAR EL POEMA AL QUAL EL MEU VOL FER HOMENATGE :
Etiquetes de comentaris:
POEMES D AMOR,
POEMES D ESPERANÇA
8 de gen. 2012
NO ABASTO L'ETERNITAT
I
De nou em tenalla la consciència
plantant-me al davant una estranya eternitat
que no sé abastar; potser no puc..
I m’angoixo, m’ofego,
li crido al silenci
i amb cremor a la boca
m’adono que és inútil el turment
doncs viure és patir també.
I eixugant-me els ulls
m’esforço per suportar el dolor de l’acer
i m’empasso la compassió
que em reclama la pròpia mirada.
II
Què seria sinó de la blanca Lluna
sense les ànimes perdudes que es busquen
a les aigües estancades del firmament .
I del perfum de la rosa
sense els cors dels amants
que s’entreguen a cegues .
I què seria de la puresa dels sentiments
sense l’agonia dels poetes,
tan enamorats de la vida,
que moren per manca d’amor.
III
És la consciència , sí, la que ens fa patir o gaudir, capriciosament,
la que dóna sentit a les nostres gàbies de carn,
la que ens desperta cada matí o ens abandona entre malsons,
la que ens roba l’al.licient o ens esperona.
I amb aquesta consciència , tan imperfecta,
de nou m’encaro, en desigual combat, a l’eternitat…
Fins que m’adono que aquesta arribarà sense angoixes,
doncs a la fi, la mort ens fa insensibles.
I és així com m’allibero d’aquest ofeg,
per un instant.
4 de gen. 2012
I els poetes viuen dels miratges…
I aquí em trobo, en un àrid desert, enlluernat,
desorientat per un sol abrusador
que ja ni escalfa.
Desfaig el camí entre cadàvers
que cauen en terres tan estèrils
que no se’ls pot empassar.
Amb l’escarni dels miratges
que em colpeja el pensament,
ja no hi confio en els oasis
i moro de set,
set d’amor, set d’al.licients…
Al cap i a la fi, cada naixença
no és més que un nou camí vers la mort.
I sóc jo qui sent la misèria del meu plor
i qui escolta el patiment , el meu “ no-ser”.
I sóc jo qui dicta la penitència d’aquest ser malaltís.
Com jo sóc, qui té sempre l’última paraula
i qui decideix el final d’aquest poema.
I em diràs que m’he construït el meu propi calabós
dins la gran presó d’aquesta farsa , que és la vida.
Potser sí, doncs ja no sé distingir les melodies
enmig de l’ensordidor brogit.
Hi ha massa soroll allà fora
i els poetes viuen dels miratges, enredats,
i ja no me’ls crec.
La porta és tancada
i ningú no truca.
Sol moriré,
sol.
1 de gen. 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ...
-
"Hylas i les nimfes" John William Waterhouse I els seus sexes s’entrellacen, es besen, s’acaricien, es llepen, s’ac...
-
I Inspiro - amb ulls oberts - aromes de pell verge, abans d’assaborir la polpa. Desitjo tant sentir-te als llavis gaudi...
-
LA CRISI DE L'EDUCACIÓ EN TO D'HUMOR View more PowerPoint from joandemataro