VISITA ALS INICIS 3 : " pEr UN fOrAT "

Un dels primers poemes eròtics que vaig escriure, que he retocat ara... A mi m'agrada més així, a veure què us sembla...

La il.lustració és del Toni Arencón,  un bon amic i artista.

I

Per un forat voldria veure

com t'entregues al desig,

i , tota desinhibida ,

et toques íntimament

cercant el més pur dels gaudis.

II

Per un forat voldria veure

com lentament fas lliscar

el lli que et cobreix la pell

i ,  nua davant l'espill,

amb lascívia a la mirada

t'acaricies els pits,

que es lliuren al teu deler.

III

Per un forat voldria veure

com separes  els teus llavis

humitejats de passió,

i com , golafres, es mengen

les ofrenes d’Astarté.

IV

Per un forat voldria veure

com ja no et pots controlar,

i deixes anar els teus bleixos

i en l’orgasme t’alliberes

mentre et mossegues els llavis

i els teus ulls queden en blanc

en arribar al Paradís.

V

Per un forat voldria veure

el teu somriure picardiós;

i entre carícies de muses,

a l’oasi dels miratges,

banyar-me a la Font del Desig.

UNA MICA D'HISTÒRIA, EN HONOR AL " Sr. " WERT...

Recomanat per la Tresa A.

PER QUÈ SERÀ QUE PASSA EL QUE PASSA PER LES ESPANYES ? from joandemataro

BÉCQUER EN CATALÀ.

 

Il.lustració: Enamorados

Lozano Sidro - (Adolfo Lozano Sidro)

Aquest és un poema dividit en cinc estrofes cadascuna formades per quatre versos (OCTOSÍL.LABS) ASSONANTS  ELS VERSOS PARELLS I SOLTS ELS SENARS. En els recursos retòrics, hi ha abundància de metàfores i personificacions. 

Al fer la traducció he intentat respectar al màxim la mètrica de l'autor, espero que us agradi. Especialment a la Marta, companya de feina, professora de literatura castellana a la meva escola, que va ser qui em va suggerir la lectura d'aquest poema del gran Bécquer.

Títol : " Dos i un "

Dues  llengües de foc roig

que, al mateix tronc enllaçades,

s’acosten, i en la besada

formen una sola flama;

dues notes  que al llaüt

alhora la mà arrenca,

i a l’espai es descobreixen

i harmonioses s’estrenyen;

 

dues ones que ensems vénen

a morir sobre una platja

i que en trencar es coronen

amb un plomissall de plata;

 

dos esquinçalls de vapor

que de l’estany sobresurten

i en avenir-se allà al cel

combinen un límpid  núvol;

 

dos camins que alhora brollen,

dos petons que a l’ensems creben,

dos ressons que s’emboliquen,

això són els nostres éssers.

Traducció: © joan abellaneda 2012

Del poema original :

Títol: Rima XXIV “ Dos y uno “

Dos rojas lenguas de fuego

que, a un mismo tronco enlazadas,

se aproximan, y al besarse

forman una sola llama;

 dos notas que del laúd

a un tiempo la mano arranca,

y en el espacio se encuentran

y armoniosas se abrazan;

dos olas que vienen juntas

a morir sobre una playa

y que al romper se coronan

con un penacho de plata;

 dos jirones de vapor

que del lago se levantan

y al juntarse allá en el cielo

forman una nube blanca;

 dos ideas que al par brotan,

dos besos que a un tiempo estallan,

dos ecos que se confunden,

eso son nuestras dos almas.

Autor: © G.A. Bécquer 1871

 

RECOMANACIONS PER ALS MILITARS QUE VINGUIN A CATALUNYA ( EN CLAU D'HUMOR )

Avisem a tots els militars espanyols que es desplacin a Catalunya amb els tancs: - Un cop a Barcelona els tancs que entrin per la Diagonal hauran d’aparcar al Passeig de Gràcia, els que entrin per la Meridiana ho faran al Passeig  de Sant Joan, avisem als conductors dels tancs que els que aparquin en doble fila se’ls emportarà la grua municipal. - Els que no siguin del barri no poden utilitzar la tarifa de Zona Verda, han de pagar la tarifa de Zona Blava i tinguin present que el temps màxim    autoritzat va per fraccions de 2 hores. Un cop passat el temps màxim si no s'ha repossat tiquet, seran multats. - Entenem que els espanyols no sabeu el que és un peatge perquè al vostre país no n’hi ha però aquí són de pagament obligatori, intenteu evitar el del    Túnel del Cadí aquest no el desitjo ni al meu pitjor enemic, és recomanable que vingueu més de 3 en un tanc així us faran descompte si teniu Teletac,    el fet de no pagar un peatge tindrà una multa de 100€. - Tots els tancs participants han de dur la ITV al dia (si la necessiteu d’urgència pregunteu a l’Oriol Pujol)   :-)  , ha estat gentilesa de l'amic Toni.

Jo EN tU

I

La meva pell, t’ofreno,

perquè amb ella et vesteixis

i sentis com jo t’estimo.

-          Calor i plaer; dolor i calfreds…

II

Els meus ulls, et planto;

miralls plens de tu, despullats,

sense temences, sincers

i vegis com jo t’admiro.

-          Espurnes esquitxen la fosca,

                                                                            colors enllà de la nit…

III

La meva sang,  duc a taula,

el batec del meu present,

si em regales ta il.lusió

i l’encaixes als meus llavis

amb la dolcesa dels teus.

Alè…

Catalonia calls to the world !! -- VIDEO-- .

No us parlo ja d'esperances...

I

No us parlo ja d’esperances

que tan dèbils neixen

amb la certesa de saber-se fingides.

Tan falses,

com una nit sense estrelles ni lluna

ni silencis…

II

A voltes, desperto del meu somni diari

i ho veig tot tan clar

que l’angoixa em pren el cor

i me l’arrenca.

III

Sé del cert que visc de l’engany

però, què hi puc fer si sóc poruc,

si sóc mortal,

si sóc,sabent que no hi seré… ?

IV

I en veritat us dic que tot és mentida;

així que no patiu, o sí, tant se val…

BLOCS GUANYADORS ALS PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012

Benvolguts amics i amigues, finalment el bloc " 2012 Esquitxos d'una vida " , finalista a la categoria de literatura, no ha guanyat aquest any però no passa res !!! :-)

Ha estat una gran experiència tot plegat des de l'inici de la campanya fins a la Gala de Reus.
Gràcies a tots i totes els que m'heu votat i em seguiu de fa temps i em doneu el vostre alè, que és el més important per mi...

Ah,  i el bloc a partir d'avui ja es comença a preparar per poder participar l'any vinent als premis blocs Catalunya, o sigui que us tornaré a donar la " tabarra " !!

Felicitats a totes i tots els guanyadors.

aquí teniu tot el llistat de blocs premiats per categories : 

http://www.stic.cat/premis-blocs-catalunya-2012/lliurats-els-premis-blocs-catalunya-2012/

VISITA ALS INICIS 2 : " A L'OMBRA DE LES OMBRES "

·                     El que es veu…

A la penombra immers, arraulit,

agafant-se amb força els turmells.

Enfonsat el cap, dins seu,

com el nen que es tapa els ulls

per no ser vist.

·                     El que ha dit…

- No trobo dins la fosca

medicina per l’angoixa

i m’atrapa el pànic

a una capriciosa existència

encallada en l’atemporal eternitat

d’una buidor infinita.

I la consciència, despietada,

m’esquinça l’ànima.

·                     El que pensa…

Ombra sóc de la meva ombra

i en mi la llum s’apaga.

A la foscor em perdo, amb crit ofegat,

enyorant un raig límpid de resurrecció

que dibuixi nous horitzons.

Sóc esperit en la dansa del ble,

fum negre dels inferns

que fou condemnat, pels segles dels segles,

a viure enllà de  l’eclipsi.

A l’ombra de les ombres resto doncs,

res  del no-res sóc.

·                     …

I la nit s’escola en silenci per la porta del darrere

i tapant-li els ulls , en un joc macabre,

li fa perbocar les pors

i surt de la tomba.

VISITA ALS INICIS 1 " Cec d'amor, et llegeixo els llavis "

COMENÇA AVUI UNA SÈRIE DE POEMES I/O RELATS  INÈDITS AL BLOC,  QUE JA VAIG PUBLICAR FA TEMPS EN ALTRES ESPAIS  I QUE RELLEGEIXO I , EN ALGUNS CASOS , REESCRIC...

I

Cec d’amor, et llegeixo els llavis

 amb el tou d’un dits envinats

 per emocions que temia oblidades.

Suaument, els llegeixo

i els arrenco el llambrec

per endur-me’l al meu món.

II
Cec d’amor, sento el teu respir tremolós
quan obres la porta per recollir el meu desig;
i , junts, unim forces per deixar-nos vèncer,
en saber-nos desarmats en mans de l’irracional.

III
Cecs d’amor ens llegim per dins,

en veu alta…
 I, des de la tendresa, el respecte i la gratitud,

 fem, del nostre jóc d’amor,
(sota una pluja d’estels)

 castell de focs…

En silenci...

Ploro, en silenci…

Empresonat per l’abraçada,

ploro, a la teva esquena.

Com puc dir-te,

sabent que m’estimes tant,

que ets tu qui desperta els meus mals ?

Ploro, en silenci…

Ofegat per la força  del sallent ,

ploro, dins teu.

Com puc dir-te,

sabent com t’he desitjat,

que ja no em calen les teves aigües ?

Ploro, en silenci…

Sense llàgrimes,

ploro les meves misèries.

Com puc dir-te,

sabent que t’estimo tant,

que he de marxar si vull viure ?

En silenci, ploro i et deixo per no fer-te mal.