LA BARCA DEL PESCADOR
A la vora de la mar
la barca del pescador
resta, varada a la sorra,
carregada de records
embullats entre les xarxes.
Anhela el tacte de l’aigua
on lliscava en els vells temps
com la ploma de l’ocell,
surant per la seva aurèola
gairebé sense tocar.
Sento de lluny el teu plany
com les ànimes bessones,
també jo vull navegar…
Sortiré de matinada
en cerca d’aquell estel
que em va guiar dins la fosca…
Deixant-lo, quiescent, a la mà
per fer-li un petó de comiat
abans de la nova albada.
Esperaré raigs de sol
que estenguin camins daurats,
fora dels laberints
plens d’esbarzers i ortigalls
on m’he arrossegat com la serp
que renovella la pell.
Cada dia el vell pescador
s’acosta a la seva barca,
acaricia els records
i li guareix les ganyades.
Un dia, arribarà
que sang de la seva sang
singli per nous horitzons.
LA PAPALLONA SENSE ALES
Què bonic és contemplar
com esbateguen les ales
les formoses papallones,
que amb un vol majestuós
pinten l'aire de colors.
I amb elegants moviments,
degustant la llibertat,
van regalant harmonia
i alliberant sa bellesa
en mig de tanta natura.
Però ocult de la formosor
hi ha un animal humiliat,
papallona esguerrada
que jeu trista i degradada,
sense esperança, amargada...
Fins que d'altres papallones,
que fa poc eren iguals,
complicitat li regalen....
i amb molta delicadesa,
i força de voluntat,
aquella vida limitada
comença a mostrar-se valenta
i al descobrir l'esperança.
s'exhibeix esperonada.
És aquesta mutació,
un gran exemple a seguir:
deixar que el nostre esperit
s'alliberi de cadenes...
Quanta superació,
quina explosió tan joiosa,
i quanta complicitat
transmeten la seva il.lusió.
Amb tota la humilitat
la lliçó ha ben après:
donant i rebent , alhora,
es pot arribar a construir
una vida amb dignitat …
Quantes tendres abraçades
ha començat a encaixar.
Què lluny podrà arribar,
quantes flors pol.linitzar
amb alegria i orgull,
i quanta admiració
podrà compartir amb la natura...
Doncs ara, un lliure esperit
li ha fet sentir poderosa
i amb tota solemnitat
la papallona ha mostrat
que ella també pot volar.....
Si voleu podeu veure el curtmetratge en el qual s'inspira el poema. Teniu els enllaços a la pàgina princpal del blog, us el recomano.
com esbateguen les ales
les formoses papallones,
que amb un vol majestuós
pinten l'aire de colors.
I amb elegants moviments,
degustant la llibertat,
van regalant harmonia
i alliberant sa bellesa
en mig de tanta natura.
Però ocult de la formosor
hi ha un animal humiliat,
papallona esguerrada
que jeu trista i degradada,
sense esperança, amargada...
Fins que d'altres papallones,
que fa poc eren iguals,
complicitat li regalen....
i amb molta delicadesa,
i força de voluntat,
aquella vida limitada
comença a mostrar-se valenta
i al descobrir l'esperança.
s'exhibeix esperonada.
És aquesta mutació,
un gran exemple a seguir:
deixar que el nostre esperit
s'alliberi de cadenes...
Quanta superació,
quina explosió tan joiosa,
i quanta complicitat
transmeten la seva il.lusió.
Amb tota la humilitat
la lliçó ha ben après:
donant i rebent , alhora,
es pot arribar a construir
una vida amb dignitat …
Quantes tendres abraçades
ha començat a encaixar.
Què lluny podrà arribar,
quantes flors pol.linitzar
amb alegria i orgull,
i quanta admiració
podrà compartir amb la natura...
Doncs ara, un lliure esperit
li ha fet sentir poderosa
i amb tota solemnitat
la papallona ha mostrat
que ella també pot volar.....
Si voleu podeu veure el curtmetratge en el qual s'inspira el poema. Teniu els enllaços a la pàgina princpal del blog, us el recomano.
