EL GRAN SALLENT
El so moll d’un gran sallent
xapotejant al terra inundat
composava notes d’enèrgica melodia.
Una bella cançó
travessava els boscos,vivament,
muntant sobre les fresques brises,
sortejant hàbilment cada arbrell
que en sentir el frec fugisser
s’estremia fent tremolar ses fulles
entre danses sensuals.
A la descoberta, una parella d’enamorats…
Enamorats d’un de l’altre,
de la vida i la natura,
dels camins d’anar i tornar…
Enamorats dels colors i els moviments,
caminant entre somriures i mirades;
confidents, silenciosament,
deixaven impregnar els seus sentits
de tanta joia acumulada.
Sense adonar-se,
s’obrí als seus ulls
la porta a un nou paradís,
on l’aigua queia regalada
de les més altes cingleres…
Espectacle majestuós.
Es despullaren entre deshinibides rialles
i abraçats ,estretament amb la natura,
sols en aquell món que feren seu
s’estimaren dins el sallent
com mai abans ho havien fet,
amb salvatgia…
