Castells de Sant Joan

I

Admiro castells de Sant Joan

i, sota la pluja d’espurnes,

imagino il.lusions de colors.

                                                - pessigolles divertides m’esquitxen-

Somric per la foto del record.

Fins i tot us diria

que no és forçat el somriure.

I no sóc jo qui fa el poema,

tans sols escric

el que la consciència em dicta.

II

Comença de nou l’estiu.

Ens desfarem com el gelat

i lleparem el regalim dolç de la fruita.

Nedarem en la frescor dels capvespres

i a la cua dels estels que cauen del cel

seguirem enganxant els nostres somnis.

III

        Avui no sóc jo qui fa el poema,

tan sols escric

el que voldria sentir.

Un video ben bonic que emociona fins i tot.

T' AdoRo.

 

T’adoro amb les mans

com es pot adorar una espurna de naixença,

amb admiració i delicadesa;

envoltant la teva aurèola sense tocar-te

deixant engrandir el desig.

                                                  

-          és tan fràgil la perfecció!-

T’adoro amb els ulls

i dins la mirada, et busco.

M’hi capbusso al llac de la calma

deixant-me abraçar pels teus sentits.

-          confiat, suspiro-

T’adoro amb el sexe

quan descobreixo el teu endins,

hi trobo la font de l’ardor

vessant per les esquerdes

 i em deixo cremar, somrient,

com un bruixot a la foguera.

-          per mi ;  per tu i amb tu,  em desfaig. –

T’adoro amb el plor als llavis,

amb el silenci del gest,

amb la melodia de la paraula,

amb el cor trencat,

amb l’ànima imperfecta del poeta...

- T’adoro.-