BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

7 d’oct. 2011

ODA A L'ALEGRIA



I
Ara, que cada albada és un feliç despertar,
obro els ulls i se’m planta al davant el decorat d’un present cridaner.
I jo em reinvento a l’escenari de la llibertat
mentre baden bombolles de sabó que em regalen esclats d’emoció.

II
I només que vull riure, i ric per riure
sabent que amb mi rius , sense pretensions,
i junts ens embriaguem bevent–nos el goig,
sabent-nos orfes als límits de la llum i les ombres.
No m’importa el que resin els Llibres Sagrats
doncs em sé i m’accepto com a Fill de les Cendres.

III
Agafo embranzida, doncs, i em torno a enlairar amb ales guarides.
I em sento lleuger de nou quan noto el vent a la cara,
i, obrint la gola, em bec l’esperança a galet.
I a l’aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls enfosquits del mirall.

I només que vull riure… I ric per riure, sense pretensions.






10 comentaris:

  1. Un bonito poema alegre, positivo, espero que te haga sentir feliz y ligero de toda carga.
    Abrazos

    ResponElimina
  2. lliure, volant i rient, ja és molt en els temps que corren. Un altre bell poema, Joan

    ResponElimina
  3. Caram, i això que diuen que la creació poètica se sol desvetllar quan van maldades... celebro que siguis l'excepció que trenca la regla i que et duri l'alegria tota la vida!!

    ResponElimina
  4. T'acompanyo amb la rialla, sense pretensions!

    ResponElimina
  5. 3A serramià i samsó8/10/11

    riure's de tot, d'un mateix, de la vida..., de la mort..Riure, fins a morir de riure.
    Viure..rient.Morir, rient.
    Aquest és el millor desafiament a les penes i a la "crisi". Bravo!! Bravo!! Això només ho poden fer els espertis lliures de debò. Els intel.ligents. Els rebels...Bravo!!!

    ResponElimina
  6. M'ha sorprès molt aquesta ODA A L'ALEGRIA, m'ha sorprès perquè has sabut expressar aquesta alegria sana, oberta, que et corre per les venes. És un poema fantàstic i encomanadís, ple de vida... i, com dius, sense pretensions.

    Una abraçada només amb la pretensió de participar d'aquesta emoció.

    ResponElimina
  7. Joan, saps quina és la diferència entre la bogeria o la follia i una revelació? que en la primera hi ha por i a la segona no, un ja s'ha acceptat tal i com és.
    Seguix amb el teu vol i estima, tot i que de tant en tant també et tocarà patir, com tothom, més, com tot ésser sobre el cosmos.

    Gaudix, estima, desitja i de tant en tant lluita.

    ResponElimina
  8. "Agafo embranzida, doncs, i em torno a enlairar amb ales guarides..."

    De les seves ales, volen paraules de poetes escampant somnis d’Alegria, Lluïssor, Enyorances i Silencis de color.

    ResponElimina
  9. Anònim15/10/11

    Plena de joia em sento de llegir aquest poema, és positiu, ple de vida i de colors i em fan agafar ganes de volar i enlairar-me, sincerament m'ha encantat aquest poema es... fantàstic!!!

    abraçades

    ResponElimina
  10. elenam15/10/11

    plena de joia em sento de llegir aquest poema, és positiu ple de vida i de colors i em fa agafar ganes de volar i enlairar-me, sincerament aquest poema és.... fantàstic!!! m'ha encantat

    abraçades

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....