Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s... -
Com assaborir la vida si l’ara no és més que un efímer present que ve del futur per formar part del passat? Com degustar ... -
AQUEST ÉS EL MEU ACRÒSTIC PER regalar un punt de llibre el dia de SANT JORDI S omio abraçades i A legres mirades N omés tu i jo, T endres... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
la veritat és que has trobat una manera de riure'ns una mica d'una situació que esglaia, gairebé el 25 % del professorat agafa crisis nervioses i l'alumnat va a l'escola com qui va a la presó, sense ganes i amb molta mala llet.
ResponEliminaI és que la situació era que en la nostra època, parle dels anys 70, 80 i 90 el professorat podia esbatussar els alumnes, tenia tot el poder però després d'un curt període de transició arribem al cas contrari, la figura de l'autoritat s'ha perdut, què era el millor? abans eixien molts bojos i alguns alumnes preparats, hui entren molts bojos i ix molt pocs alumnes preparats, però el que no té l'alumnat és encaix per les frustracions, no tenen límits.
Què és pitjor? jo preferiria no haver eixit tan preparat i una mica menys traumatitzat, cosa impossible?
Bé, et deixe Joan, m'ha agradat i me n'he rigut una mica, és l'únic que ens queda, què hi farem?
Vicent
Molts somriures matiners! M'ha fet molt riure, cosa que costa de trobar últimament...
ResponElimina