BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

30 de maig 2012

I tan sols et puc somiar.




I

No puc dir-t’ho sense fer-te mal,
però et somio tan intensament
que em dessagno
sabent que no ets pas meva.

Sí, tan clara i  entregada et somio,
tan nua i perfecta,
que no dubto llepar-te
mentre et conformo amb mans primitives.
Sí, m’invento el teu cos
i alliso les dunes camí de l’oasi
que serva el teu sexe
preciós i suau.


II

No puc dir-t’ho sense fer-te mal
ja que tot canvia quan desperto
i et veig a través dels vels,
en aquesta comèdia del món real
on res no és el que sembla.

No puc dir-t’ho sense fer-me mal
però sento que et traeixo a cada somni
sabent que no ets pas meva.
Si sabessis com et somio !

III

Et somio tan feliç i desinhibida
resseguint impúdica el meu sexe,
refregant-lo perquè bulli la sang
abans no te l’empassis
com una vampiresa insaciable.

Sí, et somio tant
que a voltes, m’enganyo creient que ets real
i et faig l’amor i tu me’l fas, junts fem l’amor
mentre ens acollim inebriats de plaer.

Però no t’ho puc dir, no et vull fer mal.
I sabent que no ets pas meva
no goso mirar-te...
                                                                       I tan sols et puc somiar.


7 comentaris:

  1. Vet aquí el misteri dels somnis,
    fer possible tot allò que desitjem!

    Una aferradeta, Joan.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. No puc dir-t'ho sense fer-te mal però... tanmateix t'ho diré! M'encanten els teus poemes!! Un somriure poètic!!!

    ResponElimina
  4. Moltes vegades es busca en la intimitat una dona que és la nostra, repetisc, que és la nostra, però la brodem amb el nostre cos, ens mirem a nosaltres mateixos en una tercera, que pot existir com a tal, i normalment ens causa gaudi. Aquest trio simbòlic és el que fa la poesia, la literatura i la cultura, en la impossibilitat de fer un de tots tres, impossibilitat eterna.

    Una forta abraçada per a tu i per a tan gran poema. Un poema preciós.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Anònim1/6/12

    I dins el somni hi trobarem la realitat que tantes vegades ens ha defugit

    un poema molt guapo...i càlid

    ResponElimina
  6. El poder dels somnis, Joan. Quantes coses podem sentir somniant, sense aturar el camí?
    Gosadia onírica.
    Abraçades d’anada.

    ResponElimina
  7. Sento repetir-me, però sort en tenim dels somnis, que ens permeten volar i experimentar vivències, quan la realitat no ens deixa...
    Bon vespre Joan.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....