BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

9 d’oct. 2012

No us parlo ja d'esperances...





I
No us parlo ja d’esperances
que tan dèbils neixen
amb la certesa de saber-se fingides.
Tan falses,
com una nit sense estrelles ni lluna
ni silencis…

II
A voltes, desperto del meu somni diari
i ho veig tot tan clar
que l’angoixa em pren el cor
i me l’arrenca.

III
Sé del cert que visc de l’engany
però, què hi puc fer si sóc poruc,
si sóc mortal,
si sóc,sabent que no hi seré… ?

IV
I en veritat us dic que tot és mentida;
així que no patiu, o sí, tant se val…


8 comentaris:

  1. És un bon poema de desconsol, que recomforta quan ens hi identifiquem i compartim aquestes pors a través dels versos. Per això et puc dir que no tot és mentida, hi ha versos com aquests que són veritat. Les esperances s'embolcallen d'il·lusió i la il·lusió sol ser sovint una distorció de la ment. Però què faríem sense elles? Petonets!

    ResponElimina
  2. Un poema bonito lleno de esperanza de la que no hay que perder para conseguir lo que uno espera.
    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Hi ha un dia que et despertes i ho veus tot tan clar, que fa por. I no tan sols perquè sigui tot una mentida, més pel fet de no haver-ho vist abans, com avui.

    Aferrada!

    ResponElimina
  4. En certa manera és com deia un filòsof, jo pense amb els peus, i és cert, de vegades tot i tenir una vida plena a la nit o a la vesprada arribem a pensar amb l'estòmac o amb el cansament del cos pel matí i és en certs moments que som infeliços sense saber ben bé per què i és perquè el cos també parla i pensa.

    Molt bon poema, saps que et desgranes tot i et nues tot tots els dies? I això només ho fa una persona valenta Joan.

    Vicent

    ResponElimina
  5. A vegades ho sembla que tot sigui mentida, però si tot és mentida, aquesta afirmació també ho és.

    Per tant no cal patir-hi... però no sempre sabem evitar-ho...

    I així... qui dia passa any empeny.

    Aquest poema trasbalsa.

    Bona nit i una abraçada

    ResponElimina
  6. Però Joan, si l'esperança és l'ultim que es perd...sinó l'agafem al vol, ja no ens queda res.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. gràcies sílvia , mari, sa lluna,Vicent, Carme, Glòria i M Roser
    per les vostres paraules de suport i comprensió tan properes i guaridores

    una gran abraçada !!!
    joan :-)

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....