Per un forat...

PER UN FORAT...

Per un forat voldria veure

com t'entregues al desig

i tota desinhibida et toques

íntimament...

cercant el més pur dels gaudis.



Per un forat voldria veure

com lentament fas lliscar

el lli que et cobreix la pell

i com nua davant l'espill

amb lascívia a la mirada

t'acaricies els pits

i jugant amb els mugrons

te'ls excites fins que erectes

es lliuren al teu deler.



Per un forat voldria veure

com et busques amb les mans

a l'entrecuix els teus llavis

humitejats de passió

i com amb els dits, resseguint-los

els separes, per donar entrada

al plaer erotitzat.



Per un forat voldria veure

com ja no et pots controlar

i amb vici i ritme frenètic

et lliures en un orgasme

mentre et mossegues els llavis

pels teus bleixos amortir,

i els ulls queden en blanc

com fortament enlluernats

en arribar al paradís.



Per un forat voldria veure

com nua t'estireganyes

ja satisfeta, en el llit

i deixes anar un sospir

tot dibuixant als llavis

un somriure picardiós.



Per un forat voldria veure't

i violant ta intimitat

donar plaer a la meva

i entre carícies de muses

enmig d'un somni daurat

banyar-me a la Font del Desig.

 Il.lustració de Toni Arencón Arias ( un artista complet )

Tanco els ulls i...

TANCO ELS ULLS I...

 

 

Tanco els ulls

i, a les fosques,

escolto, en silenci,

els meus pensaments.

Relaxat,

acomiado tensions…

Repasso el dia,

no jutjo,

organitzo l’endemà,

per sobre,

ja l’omplirem …

Ara em cal desconnectar.

M’adormo…

i  passo la porta dels somnis…

Meravellosos  i estranys alhora.

A vegades, m’agradaria

viure en els somnis.

MÚSICA DE GUITARRA PER ACOMPANYAR

Debilitat

DEBILITAT

Hi ha moments de la vida que es fan durs i que et fan sentir molt feble i vulnerable...

A voltes  apunten  clarors

que em llumegen, prodigioses,

com oasi en un desert.

A voltes s’esbardellen esperances,

impossibles de refer…

I abismat en confusions,

no sento més que temença.

A voltes  s’empassa la nit els dies,

la foscor a la claror,

i en mig d’un eclipsi solar

em sento trist i esglaiat

en veure miratges que es fonen

en l’abrusant realitat…

Egoistament

EGOISTAMENT

Colliré les essències pures

dels colors madurs

de les fulles de tardor.

Plegaré de les flors

ses auròles perfumades,

que escampen aromes

amb el subtil llambrec

d’una tendra carícia

que anhela impregnar

d’elixirs els humans sentiments…

Vetllaré els calzes de mel

que ensucren els camps

i estenen la vida

d’immortals llavors…

Guardaré per sempre

cada gest teu,

cada càlida mirada,

cada amoreta que em da caliu…

I de tot plegat faré bàlsam de mots.

I forjaré el més bell poema,

ple de colors i de vida,

ple d’amor i d’escalfor,

ple de tu…

Egoistament, només per mi.

AVIAT HI HAURÀ MÉS NOVETATS AL BLOG ( NOUS POEMES....)

 

 RELAT EN SUPORT ALS INDIGNATS ACAMPATS A LA PLAÇA CATALUNYA I ARREU D'ESPANYA

CLAM a la INDEPENDÈNCIA dels polítics 

Aquest clam dins el meu cap

cada  dia sento més clar,

I ja valent, irreprimible,

 es vol proclamar al vent.

Ja estem cansats dels polítics.

Els polítics: bla, bla, bla...

Ja ho déiem.... Ja ho farem...

Els polítics : bla, bla , bla…

Jo prometo…. Ja ho veurem....

Potser és hora d’actuar...

La raó, el dia a dia,

la hipocresia dels que manen,

la prepotència, el poder...

Interessos, conveniències...

És que això ho vam heretar...

És que això no es pot tocar...

I així viuen...(són molt vius )

a la poltrona, ben descansats!

Ja tenim el pap ben ple!

Segueix insistint el meu cap.

Tant se val d’on venim,

si del sud o del nord,

aquí tenim les arrels 
som el poble i tenim veu !

El meu és un clam del poble.

La història ho ha ben demostrat...

El poble també té poder,

potser ara és el moment

d’un nou amotinament!

El polític ja no ens cal:

ara pacto, ara enganyo,

ara amago, o dic mitja veritat.

El polític: bla, bla, bla...

Si ell diu negre, jo dic blanc

Com! ,  que ahir vaig dir blau?

Segur que no em vas entendre!

Potser va ser un malentès,

el que  volia dir era verd!

Els polítics:  JA N’HI HA PROU!!

Ja ens han tocat la moral,

doncs el verd no es pot tocar...

que ens han segat  l’esperança!!

És per això que el meu clam

no el pot fer seu cap polític,

doncs no és pas seu, és del poble...

Ens hem de tornar a organitzar,

la Democràcia agonitza...

Jo proposo un nou sistema:

que gestione els afers,

sense mirar interessos,

cercant només amb saviesa

el que és  millor per tothom.

Aquest CLAM...

ha de ser el  NOSTRE,

el clam del poble i per al poble...

que no confia en EL SISTEMA

i valent proclami al vent :

Volem ser independents,

INDEPENDENTS... DELS POLÍTICS!!

FINS AVIAT

JOAN