Dia rere dia, hora rere hora
he renunciat
-
amb gran esforç, ho reconec-
a caure en temptació.
Dia rere dia, minut a minut
he lluitat amb mi mateix
per no embriagar-me a les fonts de l’odi
que ragen sense detura
elixirs de foc i sang calenta.
Dia rere dia, segon a segon
he renunciat a dansar nu
amb les nimfes que invoquen venjança
-
amb gran esforç, mea culpa!-
I ,tan
mateix, des de la serenor ,
he optat per renunciar al plany,
per renunciar al plor de llàgrima fàcil.
Dia rere dia, rere hora, rere minut, rere
segon…
Però , no us enganyeu ,
al que mai renunciaré és a la justicia.
I no parlo de la teva ni de la meva ,
parlo de la justa.
i ja només que prego ( i lluito) perquè
aquesta se’ns presenti
aviat i a tots alhora
i ens estrenyi a cadascú en justa mesura.
2014@joan abellaneda
si estreny en justa i mesura.....hi haurà molt d'esclafat, ja t'ho dic jo. Tant de bo et senti qui ho ha de fer possible.
ResponEliminatens raó joan hi haurà uns quants esclafadots !! ;)
Eliminauna saultació ben cordial i gràcies per la visita i el comentari
joan
D'això es tracta, de lluitar per ser cada dia més forts...Encara que sigui amb alguna renúncia!
ResponEliminaMai s'ha de renunciar a la justícia, és clar, la de tothom, perquè només n'hi ha una, encara que sovint, no ens la deixin abastar.
Petonets.
ben cert m roser sovint fins i tot n'hi ha que volen prostituir la justícia
Eliminarecords !! ;-)
Som molts que demanem aquesta justícia.
ResponEliminaOjalà tinguis raó i no dia rere dia sinó pas rere pas, no trigui en presentar-se!
Bon poema Joan!
gràcies Gemma , per la teva visita i encoratjador comentari !
ResponEliminauna abraçada
joan
Tens raó de no renunciar a la justícia, no ho hauríem de fer mai, però com que jo no crec que hi hagi una justícia justa de veritat... em penso que haurem d'anar resistint com puguem.
ResponEliminaSi luchas por la justicia luchas par el bien de ti y de todos.
ResponEliminaUn bonito verso y reflexión.
Un abrazo.