TANCO ELS ULLS I...
Tanco els ulls
i, a les fosques,
escolto, en silenci,
els meus pensaments.
Relaxat,
acomiado tensions…
Repasso el dia,
no jutjo,
organitzo l’endemà,
per sobre,
ja l’omplirem …
Ara em cal desconnectar.
M’adormo…
i passo la porta dels somnis…
Meravellosos i estranys alhora.
A vegades, m’agradaria
viure en els somnis.
A mi també m'agradaria viure en els somnis... però em fan por els despertars. Una poema preciós. Una forta abraçada, Joan!
ResponEliminaA vegades els somnis no són els que voldríem. D'altres vegades la vida és un malson, però el teu poema és preciós i no és un somni, és real.
ResponEliminaUna abraçada,