L'eRòTIca dE les faNTASIes

I

Entre llençols, xopats d’elixirs,

t’imagino amb desig encès.

Conscientment,

 traspasso límits  per enamorar-me de tu

i et faig sublim,

allà, on la mateixa Alícia es meravellà.

Amb impunitat, et faig meva entre les flames,

i et dibuixo somriures picardiosos,

mirades lascives i llavis ardents,

només per mi.

II

Et despullo, lentament,

deixant que em despullis.

Desinhibits i descarats,

resseguim els cossos i enganxem les pells

mentre es  desfan les boques

III

En llenços imaginaris et pinto nua,

amb pell verge i llavis de sexe rosats ;

cridant-me al teu costat per sucar-nos al plaer.

Mentre ens fem l’amor,

omplim els pentagrames de bleixos, somriures i mirades.

IV

A l’albada del món real, arribo amb  el sexe entre les mans

escupint,  desvergonyit, el nostre secret.

Es creuaran les meves fantasies i els teus defectes,

aquí ,on Alícia, criatura immadura, s’ofega amb l’angoixa.

Jo et somriuré, vanagloriat, pensant que t’he fet meva;

i tu, despietada, sense saber-ho, em faràs infidel.

V

En llenços imaginaris, pintaré fantasies

fins que arribi l’albada.

Em sé fràgil

I

Amb l’ànima freda em  consumia,

 -desablamat-

tot ballant danses de mort.

Però tu m’escudares

i a recer de les muralles,

passaren de llarg les tempestes.

II

Havent lliurat  crues batalles en camps tenebrosos;

amb l’esma trencada despertava dels insomnis,

fent del jaç el meu taüt..

Però tu m’arrencares de la tomba

i  amb fils de seda, em vas cosir les ferides.

III

Avui, que la distància em regala fulls en blanc,

gràcies a tu,

allibero un llarg sospir cap el demà…

IV

No em deixis sol, però,

em sé fràgil i ho accepto.

No em deixis sol

que et necessito.

Vol de papallona

Fràgil meravella, vol de papallona

pregunta d’absurdes respostes

prisma que llums despulla

de la terra, la llavor.

Fruit que madura

amb molta fortuna caurà tot sol

el seu camí és la gleva

indefugible retorn.

Ble desarmat que tremola

gotim absolt per la pluja

enveja dels Déus immortals

És la vida , fràgil meravella

 vol de papallona.

FOTOS PER AL RECORD

CARNESTOLTES ANYS 80... A TEIÀ

JO SURTO A LA FOTO, A VEURE SI ALGÚ ENCERTA QUI SÓC !

Una pista, no sóc la noia.
una altra pista, no vaig disfressat.
una altra... sempre estava a la lluna, com ara.

ANY 2045: Carta d’un jove indignat a nosaltres, potser …

ANY 2045: Carta d’un jove indignat a  nosaltres, potser …

I ara, mirant un passat que no es pot canviar,

mirant-vos a la cara…

Em dol saber que no vau fer res,

com estàtues de cera, exànimes.

 Que vau tapiar les finestres

per no veure qui cridava.

Que no vau aprendre a sumar

que un tu i un jo és “nosaltres”,

que us era més fàcil el plany:

-          I què puc canviar jo sol !

I ara,

mirant-vos a la cara…

Em costa entendre que no vau fer res,

com figures de gel, insensibles i fredes.

Que vau tapiar les finestres

per penjar-hi més miralls.

 Que us vau deixar tallar la llengua

i vau viure engabiats

sense tan sols perdre el seny.

I ara,

 a la cara us dic…

M’avergonyeix saber

que davant vostre moria el mar, el bosc i l’aire;

i vosaltres xiulàveu.

Que morien nadons sense estómac

i vosaltres jèieu farts.

Que als vostres ulls

maltractaven , robaven i mataven

i vosaltres , tan sols, escrivíeu poemes tristos…

SANT VALENTÍ

Tot i que jo no ho celebro, doncs la tradició catalana és la de celebrar el dia dels enamorats el dia de Sant Jordi ( Patró de Catalunya, 23 d'abril dia del llibre i de la rosa ), vull felicitar a tots i totes les que sí ho celebreu perquè sempre és un motiu d'alegria i felicitat celebrar que estàs enamorat i que algú ho està de tu.

Aprofito per a convidar-vos a llegir una web on explica els inicis d'aquesta tradició i els llocs de Catalunya on es celebren actes en relació al Sant.


ELS ORÍGENS DE LA CELEBRACIÓ

SANT VALENTÍ A CATALUNYA

 I afegeixo imatges divertides i altres per reflexionar...

Lluna infidel

Lluna cristal.lina,

fresca, serena i clara;

per què t’apropes tant

veient-me tan desvalgut ,

no veus que de nit m’enamores

i al matí em faràs mal?

Lluna cristal.lina,

brillant, verge infidel;

per què sempre escoltes pacient,

no veus quina gelosia

sabent que tens tants amants ?

Lluna infidel,

no veus que de nit m’enamores

i al matí te n’aniràs ?

LUCA de Suzanne Vega( VO i en Spanish )

Una bonica cançó, denúncia del maltractament infantil i de qualsevol altre tipus...VAL LA PENA, la cançó i el missatge.

 

Un company a RC l'ha recomanat, és astrònom...

i en anglès

ANHELS DE LLIBERTAT

 

“ La llibertat és l’anhel més excels dels esperits lliures”.

... (  )

I

Lliure, jo ?

 Lliure és el vol serè de l’au,

que es llença al buit

des dels cims més alts,

a tocar del cel,

i es deixa portar pels corrents,

suaument,

donant-li la volta a la vida.

II

Lliure és el batec del cor

que s’encalma en el llac del Repòs

i després galopa a l’empèl, muntant el Desig,

als límits de les carns rosades.

Lliures són els colors de l’Existència

que dansen amb les fines brises,

i s’escampen i es barregen

 en els calzes de les flors madures;

allà on la papallona aprèn a volar.

III

Lliure,  jo ?

Lliure és el’esperit d’aquest poema

que ara poso, amb molta cura,

al palmell de la mà

esperant que desplegui les ales

i marxi en silenci, sense comiats,

tot cercant el seu anhel… La llibertat.

SÁBANAS CALIENTES

Abrazados a la desnudez de los deseos,

nos cubrimos cada instante de piel, serenamente;

y callamos, para saborear el tacto del calor

y la suavidad de nuestro amor.

El tiempo hace rato  que duerme…

Nos reflejamos en cada caricia,

resiguiendo los límites con dedos expertos;

y alisamos la seda y el terciopelo, suavemente.

No ambicionamos ya el Paraiso,

pues tan excelsa es la entrega

que prescindimos de nuestros sexos.

Y acunados por melodias de Ninfas,

entre suaves escalofrios, nos dormimos

sintiéndonos deseados.

La felicidad nos arropa en sábanas calientes…

Y nos soñamos toda la noche.

No es pot explicar

No es pot explicar…


Quan un cor de poeta,
amb blanor t’empenta
perquè agafis embranzida
i saltis sobre els seus mots.
No es pot explicar…

-    vent a la cara, s’alcen els braços  -


Quan quedes suspès a l’aire
i , de cop, fas giravoltes,
tot volant entre els seus versos.
En Peter Pan ha tornat !

-    danses de fades, ànimes planen -


Quan t’hi entregues confiat
i als seus braços et llances,
capbussant-te fins el fons de cada estrofa
i quedes xop.
No es pot explicar…

-    els ulls es tanquen, somriu la lluna-


Quan el plany del trobador
posa música al poema,
et fa llambregar l’espinada
 i et  desperta l’esperit .

-    amors, angoixes, passions;
           llàgrimes de tots colors-


Quan el mirall del poeta,
més enllà de l’últim punt,
et mostra l’ànima nua
i et bull la vida per dins.

-No, no es pot explicar-