CONEIXEU L'HIMNE ORIGINAL DELS SEGADORS ?

AQUÍ US DEIXO LA LLETRA DE L'HIMNE DELS SEGADORS, L'ORIGINAL ( ESTÀ DOCUMENTAT PELS HISTORIADORS I ELS FETS QUE EXPLICA LA LLETRA DE LA CANÇÓ PASSAREN DE DEBÓ, MALAURADAMENT ).

LA HISTÒRIA ÉS AIXÍ SENYOR WERT !!

REFERÈNDUM JA ! MAS i JUNQUERAS, NO ENS FALLEU !!!

ANÀLISI D'UN SIMPLE CIUTADÀ ALS RESULTATS DEL 25 N

NO US ENGANYEU , QUI HA FET FIGA ÉS CiU NO PAS L'ESPERIT 

INDEPENDENTISTA DELS CATALANS !!! 



ARA JUNQUERAS I MAS HAURIEN DE SORTIR JUNTS A 

CONVOCAR EL REFERÈNDUM I BEN AVIAT. SI ARA ES BARALLEN PER 

VEURE QUI RETALLA MÉS O MENYS NO ANIREM ENLLOC !!!

COALICIÓ ESTABLE I SOBIRANISTA, TAN DIFIÍCIL ÉS ? 


QUE N'HI HA QUE JA ESTAN FENT CARNASSA I AQUEST POBLE NO S'HO MEREIX MÉS AIXÒ !

Joan.

TOTHOM A VOTAR I VISCA CATALUNYA !!!

VINGA RIGUEM UNA MICA, QUE ÉS GRATIS !! I CONVÉ .

 DE EMPLEADO A EMPLEADO:

- ¿Supiste que falleció el jefe?
- Sí, pero quisiera saber quien fue el que falleció con él.
- ¿Por qué lo dices?
- ¿No leíste la esquela que puso la empresa? Decía: '...y con él se fue un gran trabajador...!

DE JEFE A EMPLEADO

- Este es el cuarto día que usted llega tarde esta semana.

¿Qué conclusión saca de eso?

 Que hoy es jueves.

DE JEFE A SECRETARIA:

- ¿Quién te ha dicho que puedes pasarte

dando vueltas sin trabajar todo el día, sólo porque tuvimos un romance???
- Mi abogado...

DE JEFE DE PERSONAL A ASPIRANTE:

- Aquí buscamos un empleado que no se amilane ante ningún trabajo,

y no se enferme nunca.

- OK,

yo le ayudo a buscarlo...!!

 

DE EMPRESARIO A EMPRESARIO:

- ¿Cómo consigues que

tus empleados lleguen puntuales al trabajo?
- Sencillo,

tengo 30 empleados, pero sólo 20 estacionamientos.....

EMPLEADO:

Mientras mi jefe actúe como si me estuviera pagando un buen sueldo...

yo actuaré como si estuviera haciendo un buen trabajo.

DE EMPLEADO A JEFE:

- Jefe, ¿puedo salir hoy dos horas antes?

Mi mujer quiere que la acompañe a hacer unas compra.
- De ninguna manera

-Gracias jefe!!,

ya sabía yo que usted no me iba a defraudar..!!

UNA VEZ EN UN CENSO

Dos empleados del Censo

llegan a una casa, para el Censo 2011, y preguntan:

¿Su nombre?

Adán.

¿Su Esposa?

Eva.

¡Increíble! ¿Por casualidad la serpiente también vive aquí?

Sí, un momento.

¡¡¡Suegraaaa, la buscan!!!

 VARIOS

Un hombre visita a un amigo en el hospital.
- José ¿Qué te pasó que estás tan golpeado?
- ¡Me golpearon!
- ¿Por qué?
- ¡Porque tosí!
- ¿Porque tosiste?
- Sí, tosí dentro de un closet!!!

...

Un hombre de unos 65 años le pregunta al entrenador en el gimnasio:
-¿Que máquina debo usar para impresionar a una chica de 30?
El entrenador lo mira y dice...
-Le recomiendo el cajero automatico.

...

Se está muriendo la suegra y en su agonía,

mira hacia la ventana y dice:

Qué lindo atardecer.!
Y el yerno le dice:
No se distraiga suegra.
Concentradita.... mirando el tunel, mirando el tunel!

I és aleshores que somric...

M’agrada córrer sota el cel gris

mentre els núvols de l’enyorança

es condensen sense remei,

i les llàgrimes dels meus ulls,

desfets,

es confonen amb gotes de pluja.

M’agrada córrer sobre els bassals

perquè el terra humit

fa renéixer vells records

que s’alcen i s’esmunyen

sota la pell del meu cos

fins a fer-lo estremir.

M’agrada la temprança de la pluja

perquè amb veu clara i cristal.lina

em recorda

que per més que corri mai no podré escapar.

I és aleshores que somric a la vida,

amb llàgrimes als ulls.

VeSSaVen elS seXes...

I

Vessaven els sexes,

d’amor i desig, vessaven

tot grandejant la passió.

I les boques esdevingueren calzes

on abocar la felicitat

que havia de ser compartida.

II

Menjàrem plegats,

a l’altar dels plaers, menjàrem

mentre els esperits I els cossos

es confonien entrellaçant-se.

I arribàrem a la divina perfecció

quan entregats,

els dos combregàrem

a l’escalf de la teva llar.

                                                             

                                                                  Vessaven els sexes .Amén. ( אמן =amn )

rOMantiCisMe MèTRic

1.

És enmig de la tempesta,

quan jec  xopat d’enyorances,

que m’eixugues el dolor

amb l’escalf de l’abraçada.

2.

És regalant-me la mà

quan em fas alçar la passa,

i a la llum del nou estel

neixen somriures d’albada.

3.

És en mirar-nos de prop,

quan no amaguem la mirada,

que al teu reflexe infinit

trobo la pau dins la calma.

4.

És en l’entrega d’amor,

quan junts bufem a les brases,

que la flama de la vida

crida, i a les pors espanta.

5.

És als ulls dels nostres fills,

quan veig l’espurna oblidada,

que sé del cert que el futur

beurà de la nostra saba

                         

                                                           ... i és llavors que somric a la vida, i a la mort també.

N.A.- Aquest poema és un intent de posar-me a la pell dels vells poetes romàntics, els quals a més d'expressar els seus sentiments de forma magistral, treballaven amb la dificultat perfeccionista de les normes mètriques... Tot plegat ha estat molt enriquidor, personalment. Desitjo que us agradi.  :-)

14N. PER VAGA GENERAL AQUEST BLOC ROMANDRÀ TANCAT.

QUAN COMPARTIR INQUIETUDS I AFICIONS ÉS UN PLAER...

FOTOGRAFIA DE :  FERRAN D'ARMENGOL

ALS AUTORS DEL POEMARI " LLIBERTAT "

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A BARCELONA, 10 DE NOVEMBRE DE 2012

" va ser un plaer, gràcies a tots i totes per compartir aquest dia "

IRRENUNCIABLE IDENTITAT

 I

No vaig ser  jo qui es va encaixar un  cor al pit

 i el va fixar amb una fletxa;

ja hi era dins meu  , bategant…

No vaig ser jo qui va escollir la tornada

de les  cançons de bressol,

ni el to melós  de la veu que les cantava;

ja hi eren al vent…

I aquí resten, burinades sota la pell ,

guardades pel meu sempre,

entre l’ànima i el cor.

No vaig ser jo qui es va inventar

l’arbre, ni el sol ni els munts

dels dibuixos  d’infantesa;

ni els seus colors  vermells i grocs,

colors de terra;

ja hi eren als reflexes de l’aigua…

Per què em demanes , doncs,

que hi renegui ?

II

No sóc pas jo qui ha escollit

la tripulació, ni la ruta

en la mar d’aquest  viatge.

No sóc pas jo qui ha encès

un llum al cel de les nits

ni l’ha esquitxat amb estels;

i, tan mateix, ja em perdria,

sense la lluna , en la immensa fosca.

Per què em demanes , doncs,

que hi renunciï ?

III

No sóc pas jo qui s’ha inventat

els mots d’aquets poema;

ja hi eren als vels de les brises,

 murmuris de veus ancestrals.

Per què em demanes que hi renegui,

 si tu, com jo,  saps que no puc ?

He de seguir el meu camí,

accepta el que sóc ,

no em demanis qui hi renunciï;

tampoc  t’ho demano jo.