Com assaborir la vida
si l’ara no és més
que un efímer present
que ve del futur
per formar
part del passat?
Com degustar el moment
si és tan fràgil,
delicat,
que a cada sospir se’n va?
Com aturar aquesta
contínua pèrdua?
Quin turment és aquest,
Déu!
…
I és tan esgotadora
aquesta lluita,
aquesta veu malaltissa ,
impossible d’ignorar,
que et martelleja les
entranyes
dia rere dia, rere dia…
No, no,no… Tot és no !
I t’adones que l’enemic
és dins,
el pitjor lloc possible.
El pànic t’atrapa
i crides auxili als de
fora.
…
Quin atzucac, tanmateix,
no saber viure la vida
i ser un esporuguit
mortal!
2015©joanabellaneda
L'enemic interior, el pitjor. Sort en tenim de la poesia.
ResponSuprimeixsí Helena, la poesia és una gran eina per lluitar contra aquests fantasmes
Suprimeixrecords ! ;-)
Llarga vida
ResponSuprimeixQue fort patim
Ni mai ens treguin
Llarga vida
ResponSuprimeixQue fort patim
Ni mai ens treguin
Llarga vida
ResponSuprimeixQue fort patim
Ni mai ens treguin
gràcies joan per la visita ;-)
SuprimeixPrecisament perquè la vida és efímera, n'hem de gaudir cada instant...Ah, i sempre podem escalar la paret d'aquest carrer sense sortida i fer el sort a aquesta veu que no ens agrada!
ResponSuprimeixBon diumenge, Joan.
gràcies M Roser per la visita, els consells i els ànims ! petonets ! ;-)
SuprimeixHi ha efímers instants de la vida en que aquestes preguntes fan mal i els poetes de lo efímer tenim la sort de poder-ne fer un esclat.
ResponSuprimeixM'encanta Joan, i męs encara tornar a llegir els teus poemes. Jo em sento buida de paraules...
Una gran i càlida abraçada
Núria Niubó
gràcies Núria per la visita i el comentari. Espero poder llegir aviat nous poemes teus, segur que tornaran !
Suprimeixun petó ben gran i records ! ;-)
L'enemic és dins, quanta raó que tens... comencem a dir-nos que sí, i a respirar fons i a viure cada moment.
ResponSuprimeixRes no se'ns perd.
Allò que ja hem viscut
perdura als dins.
moltes gràcies Carme pel teu suport i belles paraules. Records!! ;-)
SuprimeixMolt maca Joan.
ResponSuprimeixToni
gràcies Toni !! Fins aviat ! ;-)
SuprimeixL'eco diu: l'enemic és dins, l'enemic és dins...és dins...
ResponSuprimeixUn poema preciós que toca la fibra perquè ens trobem amb la realitat.
Totalment d'acord amb el que dius: "Quin atzucac, tanmateix, no saber viure la vida i ser un esporuguit mortal!".
Una abraçada molt forta i contenta de llegir-te.
moltes gràcies M Teresa ! petonets ! ;-)
SuprimeixPoderós enemic, el més aferrissat.
ResponSuprimeixCal molta força i valor per vèncer. Perquè es pot vèncer.
Un poema colpidor.