CASTELL DE FOCS- POESIA VISUAL

i sota la pluja d'espurnes

imagino il.lusions de colors

i somric...

VeSsa El nèCtAr lEntamEnT, EspèS...

Vessa el néctar

Lentament,

Espès,

Del calze lluent,

Mentre  llengües

Deloroses

Entre batecs arrítmics

S’allargassen

Per caçar la seva essència.

El món

S’ha aturat

Per nosaltres sols

Només

Tu i jo

I els nostres desitjos.

I aliens a les mirades,

( Ja fa temps que vam córrer

Les cortines,

Perquè l’amor no s’amaga )

Ens acaronem per dins

I ens buidem alhora

I ens diem

Que ens estimem

Amb la Mirada

-Abraçant-nos-

Amb els llavis

-resseguint-nos-

Amb la pell

-recargolant-nos-

Perquè l’amor

Es beu

S’assaboreix

Es llepa i es menja

S’acaricia

S’abraça i se sent

Es regala i es cuida

Es recorda

Es gaudeix

Es perd i es retroba.

Perquè l’amor no es fa

Ni es destrueix,

Es transforma

( Eternament ).

PUR EGOTISME

Penso 

i ,mentre escric, ( em ) sacsejo els sentiments

tot buscant entre les engrunes

el sentit de la ( meva) vida.

És per això que escric,

per sobreviure.

Pur egotisme !

OBVIETATS sovint obviades i UNA NOVETAT AL MEU BLOC !!

OBVIETATS en PeRill d'extinciÓ !

• " De poc serveix donar-se a d'altri si tu mateix no et valores."

• "No oblidis mai que la persona més important de la teva vida ets tu; després, més a prop o més lluny, ben segur n'hi ha moltes més. "

Novetat al bloc !!!

Per fi he estat capaç de descobrir com activar sota els vostres comentaris als meus posts la possibilitat de poder donar-vos resposta un per un, així que a partir d'ara així ho faré ; a part , és clar, d'anar-vos a visitar als vostres blocs i comentar-vos.           :-) patunsss!

Què hi ha que et fa volar ?

A voltes, sento el  remoreig de les onades dins l’espill

i , entre teranyines, endevino el meu reflexe

més enllà d’unes boires que presumeixo infinites.

Són mormols de l’ànima que s’empassa les llàgrimes,

com la cala que abraça i acotxa les ones del mar.

A voltes, sento els crits de les gavines entre les brises

mentre dibuixen al cel giratombs de llibertat,

alienes a l’admiració que em desperten.

És tant el pes que em clava a terra que em pregunto,

sovint exhaust, si val la pena tot plegat !

Gavina blanca,  deixa’m que pugi al teu llom

i ensenya’m  què hi ha enllà de l’horitzó.

Què hi ha… ?

 Què hi ha que et fa volar ?

…

Què hi ha... ?  Què hi ha que et fa volar ?

....

ALGUN DIA ...

A cada nou vers

desenfarfega el poeta

les xarxes del pensament

amb la paciència

que li regala la pressura del retorn.

S’estima tant la immensitat !

A cada nou poema

desendreça el poeta

els mots del sentiment.

Intueix que la felicitat

només es presenta al límit del caos,

dins l’espontaneïtat més irracional,

i lluita per trobar-la.

Necessita tant estimar !

A cada nova paraula

mor  el poeta

per entendre un xic  la vida.

Algun dia,

tant s’hi val si viu o no,

qualcú l’entendrà

i serà renaixença per un instant …

AQUEST ANY EL CAGANER DEL PESSEBRE HA FET CACA DE DEBÒ !!!