SobRe LA teVa PeLL nuA

Sobre la teva pell nua

Anhelo pintar sobre la teva pell nua les meves fantasies

I traçar les línies prohibides que dibuixen els teus llavis

-Tots-

Anhelo lliscar per les teves corbes, suaument,

I modelar el contorn del teu cos tendre.

Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria

I posseïr-te al meu caprici sense demanar-t’ho

-sense normes-

Cobejo sentir la teva olor més íntima

-Intensament-

I gravar el so del teu gemec  apassionat, a cau d’orella,

Nascut de la joia de l’entrega  a la vida.

Cobejo la brillantor de les teves galtes enceses

I el ritme del teu cor accelerat- acompassat amb el meu-

Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria

I posseïr-te quan volgués, com un caprici sense sentit

-sense normes-

Voldria pintar  la teva pell , ser el poeta del teu gaudi ,

el músic del teu eretisme…

 El teu creador voldria ser.

Per què plou, si el cel és clar ?

I

Plou, sobre bassals plou

i ja no és aigua, que és sang

i ja no es fonen  les angoixes.

Plou, i jo tinc l’ànima xopa

d’enyorances, xopa

de pors i mancances,

de malsons, xopa…

II

Plou, sobre bassals plou

i ja no és aigua, que és sang

I ja no aclareix el dolor.

Per què plou, si el cel és clar?

I jo tinc tinc l’ànima xopa

i el cos, sense pell, em cou

i ja no tinc escut

ni trobo refugi en aquest desert…

III

Plou, sobre bassals plou

i els rius baixen plens,

es desborden els pantans

i s’inunda tot de pena.

Per què plou si el cel és clar?

I jo m’ofego

o m’adormo, tant s’hi val.

Potser demà, si desperto, surt el sol ...

Fa tant que no el sento sobre la pell

que ja ni  recordo el seu escalf .

I és que una vida són tres dies de sol

i , si no m’he descomptat,

quatre ja m’han passat…

ÀNIMA DE VIOLÍ

LA MEVA NENA BALLA, QUE GUAPES I QUE BÉ QUE HO FAN !!!   ;-)_

MÚSIQUES DE FONS- Recomana en Toni

el gran LOUIS AMSTRONG

I la veu,  FRANK SINATRA

FenT eQuiLibRis______

______FenT eQuiLibRis__________

Tinc por…

M’he despertat de nou,

Com cada dia,

Fent equilibris sobre la línia fràgil

Que separa els meus dos móns.

Tinc por, sí, i em sento marejat…

No sóc equilibrista

I em declaro covard.

M’espanta el present i el futur,

Fins i tot el passat,

Absurd , oi ?

I m’espanta l’aquí I el més enllà

I aquest futur tan cert

Que a tots ens espera…

Tinc por…

M’he despertat de nou,

Com cada matí,

Fent equilibris entre el Bé i el Mal .

No sóc equilibrista i he caigut tantes vegades!

I tanmateix no sóc capaç de parar

I a cada reinici em sé més i més dèbil

I més poruc i més covard

Tinc por…

I m’he despertat de nou ,

Com cada dia, fent equilibris…