Vinc de les entranyes de l’ànima
De les més fosques fondalades
De la desconeixença …
Vinc de la fredor de les cavernes
On he vagat sense rumb
Sol amb les meves pors
Allà he plorat, per dins,
Com les coves immenses
Buiden el plor
Allà m’he foradat la
pell
Amb les pròpies urpes
I he vist la mort reflexada als bassals
Oferint-me grans menges.
Vinc del no-res tenebrós
Debilitat per l’angoixa
Però sóc aquí, ho veieu
?
Sóc aquí perquè he lluitat
Sense forces
I li he escopit a la
cara a la compassió
Sóc aquí perquè vaig
sentir veus fora
I vaig voler creure en
elles
Sóc aquí indefens de
nou
Temorenc de tornar a
trepitjar els llots
De creure només els meus ulls
D’embogir amb la veu
incansable
Dels meus pensaments
Vinc de les entranyes
I sóc aquí
Per alliberar aquests
versos.
Que ens facin companyia
Mentre s’estoven les
pedres…
