BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

19 d’oct. 2012

BÉCQUER EN CATALÀ.


 


Aquest és un poema dividit en cinc estrofes cadascuna formades per quatre versos (OCTOSÍL.LABS) ASSONANTS  ELS VERSOS PARELLS I SOLTS ELS SENARS. En els recursos retòrics, hi ha abundància de metàfores i personificacions. 

Al fer la traducció he intentat respectar al màxim la mètrica de l'autor, espero que us agradi. Especialment a la Marta, companya de feina, professora de literatura castellana a la meva escola, que va ser qui em va suggerir la lectura d'aquest poema del gran Bécquer.


Títol : " Dos i un "

Dues  llengües de foc roig
que, al mateix tronc enllaçades,
s’acosten, i en la besada
formen una sola flama;

dues notes  que al llaüt
alhora la mà arrenca,
i a l’espai es descobreixen
i harmonioses s’estrenyen;
 
dues ones que ensems vénen
a morir sobre una platja
i que en trencar es coronen
amb un plomissall de plata;
 
dos esquinçalls de vapor
que de l’estany sobresurten
i en avenir-se allà al cel
combinen un límpid  núvol;
 
dos camins que alhora brollen,
dos petons que a l’ensems creben,
dos ressons que s’emboliquen,
això són els nostres éssers.


Traducció: © joan abellaneda 2012

Del poema original :



Títol: Rima XXIV “ Dos y uno “

Dos rojas lenguas de fuego
que, a un mismo tronco enlazadas,
se aproximan, y al besarse
forman una sola llama;
 dos notas que del laúd
a un tiempo la mano arranca,
y en el espacio se encuentran
y armoniosas se abrazan;

dos olas que vienen juntas
a morir sobre una playa
y que al romper se coronan
con un penacho de plata;
 dos jirones de vapor
que del lago se levantan
y al juntarse allá en el cielo
forman una nube blanca;
 dos ideas que al par brotan,
dos besos que a un tiempo estallan,
dos ecos que se confunden,
eso son nuestras dos almas.

Autor: © G.A. Bécquer 1871

 

18 comentaris:

  1. No saps pas quants anys feia que no llegia Bécquer!

    I a sobre traduït! Doncs si he llegit i rellegit. M'ha agradat!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Uuuaaauu!! Té mèrit!! Deliciós, pots estar ben orgullós!! :)

    ResponElimina
  3. Sort n'hi ha que en Bécquer és mort...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim2/6/16

      Fill de puta, no et moriràs tu.

      Elimina
    2. Anònim2/6/16

      ns que dius pallaso. Fas pena noi!

      Elimina
  4. Muy bueno, siempre da gusto leer a Bécquer, feliz semana Joan

    ResponElimina
  5. A veure Joan, el teu poem m'ha agradat, però em costa molt veure'l com una traducció d'en Bécquer...
    A mi em semblen dos poemes diferents i és que traduir al poeta romàntic per excel·lència, és molt difícil...
    Té una cadència i musicalitat inconfusibles.
    Espero que no et molesti el meu comentari, però és el que penso...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  6. La veritat és que estàs fet tot un poeta i escriptor, de veres que els brodes els versos, podia haver sigut teu aquest vers com del Becquer, el cert és que la traducció és teua i molt bona, i l'he fruït en castellà com en català-valencià. Perfecte.

    Vicent

    ResponElimina
  7. Bona traducció!
    A mi m'agrada Becquer, però sembla que els poetes romàntics estiguin una mica "malvistos".
    Els gustos canvien...

    ResponElimina
  8. Anònim20/10/12

    ei,
    jo també n'he traduït, de Rimes d'en Bécquer! Mireu:
    BÉCQUER, Rimes II, III i LXXII

    II

    Sageta que brunzidora
    vola tirada a l’atzar
    i que no se sap on, ella,
    tremolant es clavarà,

    Fulla que de l’arbre seca
    arrabassa el temporal
    sense que ningú endevini
    a quin solc irà a parar,

    Onada rodoladissa
    que el vent empeny per la mar
    i gira i passa i s’ignora
    cap a quina platja va,

    Llum que en cercles tremolosos
    resplendeix agonitzant
    i no se sap amb quin cercle
    finalment s’apagarà,

    Això sóc jo que travesso
    aquest món sense pensar
    d’a on vinc ni aquests meus passos
    cap a on em portaran.


    III

    Sacsejamenta rara
    que agita les idees
    com un vent que fa córrer
    les ones i bullir,

    Xiuxiuejos que en l’ànima
    van creixent i s’eleven
    com volcans que preparen
    sordament l’esclafit,

    Siluetes deformes
    de sers inconcebibles,
    paisatges que apareixen
    com a través d’un vel,

    Colors que entre ells es fonen
    i que imiten en l’aire
    la irisació dels àtoms
    nedant en l’airecel,

    Sense paraula idees,
    sense sentit paraules,
    cadències mancades
    de ritme i de compàs,

    Membrances i faŀleres
    d’inexistibles coses,
    esclafits d’alegria
    i ganes de plorar,

    Activitat nerviosa
    que no sap com resoldre’s,
    carrera sense brides
    del cavall volador,

    Bogeria que exalta
    l’esperit i l’aixafa,
    borratxera divina
    del geni creador.

    És la inspiració!

    Veu enorme que ordena
    en el cervell el caos
    i congria en les ombres
    la claredat que neix,

    Brillant regna daurada
    que frena poderosa
    de la ment exaltada
    el volador corser,

    Fil de llum que relliga
    el pensament en feixos,
    sol que clivella els núvols
    i toca en el zenit,

    Mà de la inteŀligència
    que en un collar de perles
    les indòcils paraules
    reïx a recollir,

    Ritme ple d’harmonia
    que amb nombre i amb cadència
    les notes fugitives
    fa cabre en el compàs,

    Cisell que el bloc mossega
    per modelar l’estàtua
    i la bellesa plàstica
    ajunta amb la ideal,

    Atmosfera en què giren
    per ordre les idees
    com àtoms agrupant-se
    amb oculta atracció,

    Torrent que amb la seva aigua
    del ser calma la febre,
    oasi que retorna
    a l’esperit braó.

    És la nostra raó!

    Lluitant amb l’una i l’altra,
    d’ambdues vencedor,
    tan solament el geni
    les juny a un mateix jou.


    LXXII

    PRIMERA VEU
    –Les ones tenen els seus armònics,
    la violeta el seu perfum dolç,
    la nit té, freda, boires de plata,
    llum i or el dia
    i jo, millor:
    l'amor!

    SEGONA VEU
    –Aura d'elogis, núvol llampant,
    un mar d'enveges que et besa els peus,
    l'illa de somnis on hi reposa
    l'ànima ansiosa.
    Dolça follia:
    la glòria!

    TERCERA VEU
    –Un caliu encès és el tresor,
    una ombra que fuig la vanitat,
    tot és mentida: la glòria, l'or.
    Sols el meu nord
    és de vritat:
    la llibertat!

    •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

    Així passaven els barquers cantant
    la cançó de sempre
    i amb el cop del rem saltava l'escuma
    i el sol la feria.

    –T'embarques? –cridaven, i jo, que somreia,
    els vaig dir: –Fa temps
    que ho vaig fer, i, per cert, que encara
    tinc la roba estesa a la platja eixugant-se.


    traducció: E. Casasses

    ResponElimina
  9. 3A serramià i samsó....20/10/12

    és el poeta preferit de la meva joventut...., ostres!!!
    I, també de la meva 3ª joventut.., he, he....
    De la meva vida. i de la meva mort...I del fruir del dia i de la nit.....
    Poeta, meu, estimat!!!
    Ho has fet bé, joan....bravo!!!!
    (Avui vaig a buscar un premi a parets del vallès...)

    ResponElimina
  10. gràcies carme, celebro que t'hagi agradat !

    gràcies txell pel teu reconeixement :-)

    Toni, em sembla el teu un comentari del pitjor dels gustos, es pot ser crític però no cal ser DESAGRADABLE, et recomano visita al psicòleg !

    gràcies mari, celebro que t'agradi, bon cap de setmana !!

    benvolguda m roser no em pot pas molestar una opinió feta amb educació i des de la millor de les intencions, entenc el que dius... per la propera intentaré millorar que és del que es tracta !! una abraçada :-)

    vicent ets tan amable que em fas pujar l'autoestima, moltíssimes gràcies benvolgut amic.

    cert glòria, a mi m'agrada aprendre dels bons poetes, siguin de l'època que siguin i de la cultura que siguin ;:-)

    Et felicito E. Casasses perquè no és fàcil traduïr aquest tipus de poesia. Gràcies per visitar el meu bloc ! :-)

    gràcies tresa, ets un solet. Que vagi molt bé per Parets !!

    abraçades a tots i totes !!!
    ( menys a un )

    joan

    ResponElimina
  11. M'agrada en Bécquer i m'agrades tu!
    Salutacions poètiques!
    Ah... espero la meva abraçada! ;-)

    ResponElimina

  12. Bécquer va ser el poeta que va despertar en mi el gust de llegir poesia.
    Traduir-lo és tot un repte que, al meu gust tu Joan, has aconseguit molt bé. Però a mi m'agraden més els teus poemes.

    Bécquer sempre serà Bécquer, però, ara a mi m'agrada més llegir als bons poetes actuals, i ja saps Joan, que no me'n perdo cap dels teus poemes.
    A cada etapa de la vida, segons el meu entendre, correspon una manera de fer poesia,és clar que cal de tant en tant tornar a beure de la font que ens va nodrir.

    Una gran i càlida abraçada tardorenca, poètica i romàntica.

    Núria Niubó de RC

    ResponElimina
  13. Bécquer va ser el poeta que va despertar en mi el gust de llegir poesia.
    Traduir-lo és tot un repte que, al meu gust tu Joan, has aconseguit molt bé. Però a mi m'agraden més els teus poemes.

    Bécquer sempre serà Bécquer, però, ara a mi m'agrada més llegir als bons poetes actuals, i ja saps Joan, que no me'n perdo cap dels teus poemes.
    A cada etapa de la vida, segons el meu entendre, correspon una manera de fer poesia,és clar que cal de tant en tant tornar a beure de la font que ens va nodrir.

    Una gran i càlida abraçada tardorenca, poètica i romàntica.

    Núria Niubó de RC

    ResponElimina
  14. gràcies cati !! :-)

    gràcies núria, ets un solet !!


    una abraçada ben gran
    joan

    ResponElimina
  15. M'ha agradat molt la teva traducció; és com si Bécquer s'hagués tornat més proper i connectés millor amb mi; sens dubte perquè la meva llengua per expressar sentiments és també el català.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Joan, m’agrada’t la lliure traducció que has fet del Bécquer. Cada poeta expressa el seu sentiment i això és personal i intransferible. Per tant, no podem posar-nos dins la seva ànima i transcriure’l com ho faria ell. M’agrada tant o més la versió que tu has fet, doncs ets tu captivat per la seva ploma.
    Abraçades per a tu i la teva companya. La poesia és universal i no té data.


    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....