I
M'agrada la lluna
Penjada allà dalt
Quan és tan rodona
Que sembla un fanal
Fa tanta claror
Que més d'un estel
Pensant que és l'albada
Va i marxa del cel
II
Però avui no hi ha lluna
Potser s'ha dormit
I a sobre dels núvols
S'ha fet un gran llit.
III
Mare, la vull veure!
Tu saps quan vindrà?
"Si tanques els ulls
I et deixes portar
Allà al món dels somnis
Segur que hi serà."
Preciós aquest poema Joan, per dir-lo a la quitxalla que sovint la demanen , la lluna...
ResponEliminaPetonets.
Moltes gràcies M Roser! Records! 😉
EliminaEste tipo de poema gusta a todo el publico, muy bonito, un abrazo.
ResponEliminaMuchas gracias Mari, un abrazo también para ti
EliminaA mi també m'agrada! És un dels meus motius preferits.
ResponEliminaGràcies Helena! ;-)
EliminaDeliciós poema, amb tant de ritme que és podria cantar fàcilment.
ResponEliminaGràcies Glòria ! Records! ;-)
EliminaEn el món dels somnis hi trobem tot allò que tanquem al cor i arrecerem a la ment. Molt bonic poema, Joan. Jo també m’apropo a la lluna quan les meves ales m’hi deixen arribar en nits de lluna blava.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies papallona per les teves sàvies paraules. ;-)
EliminaMolt xulo i tendre. Toni
ResponEliminaMoltes gràcies Toni ! ;-)
EliminaPassió Vibracional.
ResponEliminaGràcies.
a vos ! ;-)
Elimina