14N. PER VAGA GENERAL AQUEST BLOC ROMANDRÀ TANCAT.

QUAN COMPARTIR INQUIETUDS I AFICIONS ÉS UN PLAER...

FOTOGRAFIA DE :  FERRAN D'ARMENGOL

ALS AUTORS DEL POEMARI " LLIBERTAT "

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A BARCELONA, 10 DE NOVEMBRE DE 2012

" va ser un plaer, gràcies a tots i totes per compartir aquest dia "

IRRENUNCIABLE IDENTITAT

 I

No vaig ser  jo qui es va encaixar un  cor al pit

 i el va fixar amb una fletxa;

ja hi era dins meu  , bategant…

No vaig ser jo qui va escollir la tornada

de les  cançons de bressol,

ni el to melós  de la veu que les cantava;

ja hi eren al vent…

I aquí resten, burinades sota la pell ,

guardades pel meu sempre,

entre l’ànima i el cor.

No vaig ser jo qui es va inventar

l’arbre, ni el sol ni els munts

dels dibuixos  d’infantesa;

ni els seus colors  vermells i grocs,

colors de terra;

ja hi eren als reflexes de l’aigua…

Per què em demanes , doncs,

que hi renegui ?

II

No sóc pas jo qui ha escollit

la tripulació, ni la ruta

en la mar d’aquest  viatge.

No sóc pas jo qui ha encès

un llum al cel de les nits

ni l’ha esquitxat amb estels;

i, tan mateix, ja em perdria,

sense la lluna , en la immensa fosca.

Per què em demanes , doncs,

que hi renunciï ?

III

No sóc pas jo qui s’ha inventat

els mots d’aquets poema;

ja hi eren als vels de les brises,

 murmuris de veus ancestrals.

Per què em demanes que hi renegui,

 si tu, com jo,  saps que no puc ?

He de seguir el meu camí,

accepta el que sóc ,

no em demanis qui hi renunciï;

tampoc  t’ho demano jo.