TEQUILA !!

EL MEU NEN ÉS PERCUSSIONISTA !

CLIQUEU AQUÍ SI ELS VOLEU ESCOLTAR !!

VAL LA PENA EH !!   ;-)

Potser Penso Tant La Vida Que...

-Em meravella el batec diminut de la papallona…-

I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt

si no és en el silenci d’una íntima abraçada…

És tan fràgil l’essència de l’amor

que una gota de pluja la pot esvanir.

I no sé dir-t’ho més clar

si no és amb un gest mesurat…

És tan delicada l’ànsia per sentir-se estimat

quan són tan grans les ferides dins el buit !

I no puc mostrar-me més nu

si no és rere el vel d’un tímid esguard…

( SÍ! ) , vull dir-te que t’EsTimO

però és que amb mots no t’ho sé dir.

… Les mancances m’aquieten.

I és que els covards no sempre saltem al buit…

“ Potser penso tant la vida

que m’oblido que és real… “

Curiosa valentia !!

I tot plegat és un miratge

- sense oasi -

I tots ho sabem

Però l’engany, aquest,

 és un pacte sagrat

- l’autoengany -

És el mateix regal buit

Embolcallat amb bells colors

Lacrat amb llaços que enlluernen

Però la capsa és buida

Tots ho sabem

És la mateixa capsa

Que hem obert i tancat

Tantes vegades, tantes…

I sempre – incomprensiblement -

Amb un xic d’esperança.

-          No amic, mira-la bé, és plena !

Sí, plena de bonics propòsits,

de belles paraules,

Vols de papallones intocables…

I és que tots ho sabem:

és pitjor acceptar la insignificança,

Laberint d’autodestrucció

- Suïcidi intel.lectual -

Tot plegat és un miratge

I ho sabem

Alhora que acceptem l’engany

Per sobreviure

- curiosa valentia…