Oblidar-te ?
Com et podria oblidar
Si en tu s’obrí la paraula
Si tu em donares la saba
Per créixer amb humilitat
Si és per tu que sóc qui sóc.
Com et podria oblidar
Si en tu van volar els estels
Si xopat de llibertat,
Corria amb l’empenta del vent
Entre matolls i pinedes,
Tot amoixant fantasies.
Com et podria oblidar
Si
acollit per les muntanyes
I la veu dolça del mar
M’omplires els ulls de llum .
Si acotxat pel llençol blau
M’ofrenares les estrelles
Que vetllen pels somnis d’estiu.
Obidar-Te? Com Et
podrIa oblidAr
Si en tu neix el meu record.
Com podria oblidar la terra,
Si a la terra he de tornar…
Pd.- dedicat al meu passat i
avantpassat, al meu poble i a les
terres que l’abracen( on viuran sempre les meves arrels ) .
“ La por a la mort es venç plantant-li cara a la vida
“. Joan
Abellaneda©2013
