El sentit de la meva vida

Se’m marceix el cor en soledat.
És en el silenci que veu clar,

 perquè res  l’intoxica ni l’enganya

i se sap malaltís i es recorda buit…

No pot amagar-me el seu patiment.

Se m’esquerda l’ànima en soledat

perquè és en la sinceritat que vol existir,

però no troba aigües on emmirallar-se

i perd la identitat i deixa d’estimar-se…

No pot amagar-me la seva buidor.

Se’m ressequen les alegries i les esperances;

com fulles de tardor cauen

i per més que ploro les llàgrimes es perden

dins la incomprensió d’un món

que no acccepta la debilitat.

Se’m crema el temps i vola fet cendres;

dubto, ja ,que abans de marxar

li trobi el sentit a la meva vida.

No puc amagar-vos el meu desencís,

ja que tampoc li trobo sentit a la mort.

                                                                   Si us plau, us prego,

 no em deixeu sol amb mi mateix…

Un problema de DenSITatS

I

He buidat, amb ànsia, el bagul del passat

tot cercant moments feliços, ignorats ara;

volent alliberar olors i melodies amigues

que em feren costat, donant-me conhort.

He resseguit, sense tocar, les espurnes de colors

que encara brillen al paisatge que ara m’envolta.

Després , però, agosarat de mena,

m’he capbussat dins les fosques aigües de l’ànima,

allà on el fons és ple de fatics.

I , a la fi, m’he lliurat , esperançat us confesso,

a la justícia de la balança

però aquesta, s’ha decantat…

II

Són les alegries, plomes lleugeres

que planen entre les brises

i suren a les aigües,

fins que els corrents, calladament,

se les emporten, i s’obliden ?

I són els turments, blocs de marbre fred

que cauen sobtadament,

com allaus, colgant  per dins les ànimes,

i s’ancoren a les seves profunditats

per mai marxar ?

III

Si és així, i no és injusta la balança,

la meva esperança

té un problema de densitats…

APORTACIÓ AL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

AQUÍ US DEIXO EL LINK PERQUÈ VISITEU EL WEB ON HI TROBAREU TOTES LES ACTIVITATS PROGRAMADES PER CELEBRAR ARREU DE CATALUNYA EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

                                                     POEMA