DEBILITAT
Hi ha moments de la vida que es fan durs i que et fan sentir molt feble i vulnerable...
A voltes apunten clarors
que em llumegen, prodigioses,
com oasi en un desert.
A voltes s’esbardellen esperances,
impossibles de refer…
I abismat en confusions,
no sento més que temença.
A voltes s’empassa la nit els dies,
la foscor a la claror,
i en mig d’un eclipsi solar
em sento trist i esglaiat
en veure miratges que es fonen
en l’abrusant realitat…
Vinga, anima't, de vegades les coses no surten com esperem i sentim que no hi ha res a fer, però el temps ho cura tot.
ResponEliminaSalutacions des de
els-relats.blogspot.com
La vida no és perfecta, això ho sabem tots, alguns només ho intueixen, però cal anar sempre endavant i camí recte, és el meu objectiu, i de vegades rep alguna rosella.
ResponEliminaUna abraçada de Vicent.
No et donaré cap consell perquè no sóc ningú, però sí que et puc dir que et comprenc fins on et deixes comprendre, i que la vida és com una paleta de colors dels que fan servir els pintors per expressar els seus sentiments, que no són lluny dels nostres.
ResponEliminaLa vida és això: amor i desamor, patiment i gaudi, solitud i companyonia, fidelitat i infidelitat, allunyament i retrobament i així fins que... s'acaba tot. S'acaba la vida.
Però ara som aquí, procurem gaudir del que tenim, si més no de l'amistat.
Una abraçada plena d'amistat,
Maria Teresa Galan
és clar teresa hem de gaudir al màxim dels bons moments... jo estic en el tema, a veure si m'ensurto
ResponEliminauna abraçadota
joan