EL GRAN SALLENT
El so moll d’un gran sallent
xapotejant al terra inundat
composava notes d’enèrgica melodia.
Una bella cançó
travessava els boscos,vivament,
muntant sobre les fresques brises,
sortejant hàbilment cada arbrell
que en sentir el frec fugisser
s’estremia fent tremolar ses fulles
entre danses sensuals.
A la descoberta, una parella d’enamorats…
Enamorats d’un de l’altre,
de la vida i la natura,
dels camins d’anar i tornar…
Enamorats dels colors i els moviments,
caminant entre somriures i mirades;
confidents, silenciosament,
deixaven impregnar els seus sentits
de tanta joia acumulada.
Sense adonar-se,
s’obrí als seus ulls
la porta a un nou paradís,
on l’aigua queia regalada
de les més altes cingleres…
Espectacle majestuós.
Es despullaren entre deshinibides rialles
i abraçats ,estretament amb la natura,
sols en aquell món que feren seu
s’estimaren dins el sallent
com mai abans ho havien fet,
amb salvatgia…
Sóc el xic al que has comentat en RC. M'ha agradat molt el teu poema, m'ha donat la sensació de estar en el paisatge que descrius, la primera estrofa es majestuosa i la resta no baixa el nivell. Des de aquest moment et segueix i em passaré freqüentment
ResponEliminaAi si tothom tingués un Gran Sallent, profundament s'abraçarien i es forjarien amb el tremp de l'aigua...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
quin gran regal, l'amor!!cal valorar-lo com el que és i no cessar mai d'agrair-lo intensament, com allò, aquell tresor que ens pot ser pres i que no es pot comprar..
ResponEliminaFelicitats!!Per ser capaç de viure'l. per ser capaç de describir-lo. per ser capaç de compartir-lo...(res més...)
ai, era "descriure'l"..perdó!!
ResponEliminagràcies teresa pels teus comentaris, ets molt amable, com sempre
ResponEliminafins aviat
muuac!
joan