ESQUERDA AL GRANIT
xopat de tants patiments
que arrencaren plors
d’ànima perduda
que mor lentament de set.
perquè el sol,
perdut més enllà dels horitzons,
ha descarrilat…
I le arrels moren i les fulles cauen.
Les fulles cauen en terra estèril
i seran pols
que una ventada inconscient
llevarà cap a l’oblit,
tancat amb la clau del silenci.
Vull pensar que els patiments ens enforteixen per afrontar les sequeres i ventades. Una abraçada, Joan!
ResponEliminaHola Joan,
ResponEliminaEstic "d'estranquis" a la feina... Quan tingui lliure prometo endinsar-me amb calma al teu bloc. Jo tampoc vull deixar de compartir amb tu el meu bloc!
http://www.elviatgedemaria.blogspot.com/
Desitjo que t'agradi!
Gràcies maria, he anat al teu blog i he llegit el poema titulat " Viatjar " T'he de dir que és un poema molt bonic, ple de versos on transmets il.lusió per la vida i empenta. No canviis !!
ResponEliminauna abraçada des de mataró
joan
Hola Joan!
ResponEliminaM'ha agradat el poema de "Anem a multiplicar", inquiet, divertit i simpàtic!
Una abraçada,
Maria.
Joan,
ResponEliminaAquesta esquerda em fa patir. Voldria que plogués perquè l'aigua unís aquesta terra seca i trencada.
Que la llavor germinés amb més força i assentés aquesta terra fràgil i ferida.
Com sempre, amb tota la meva admiració, Una forta abraçada,
GRÀCIES maria teresa, no pateixis ja veuràs com aviat els meus poemes seran molt més alegres i esperançadors
ResponEliminauna abraçadota
joan
gràcies maria per seguir visitant el meu blog
ResponEliminafins aviat
salutacions mataronines
Bonic poema que ens diu que un dia tots serem presa de l'oblit, que ja ho som ara, alguns ja tastem la derrota en no poder dibuixar a la perfecció els nostres somnis sobre el paper del món.
ResponEliminaUna forta abraçada Joan i fins arreveure, ens seguim comentant i llegint.
M'ha agradat força el poema, una abraçada una altra vegada.