Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
A cada albada torno a ser carn i ossos. Sovint desperto d’un somni per viure malsons i, a voltes, sóc la gota que cau ll... -
MAR(es) M (e) UNTANYA Ressò de la mar -la mar- que duu tants records -records- d’escuma i de joia, de plors i de sal ... -
Segueixo buscant rere els arbres il.lusions perdudes, segueixo… Hi ha tantes petjades al camí, tantes… Tants camins, tants… I jo no em... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Hi ha cançons que emocionen; aquesta, de la manera que es toqui, ho aconsegueix sempre, Joan.
ResponEliminaHe crescut amb ella, amb l'original i amb les versions, fins i tot amb la que penges al teu blog.
Gràcies, d.