Dins una inmensa foscúria,
freda i encegadora,
una espurneta menuda
fou més potent que el gran sol.
Fou llum de fresca il.lusió,
l’inici d’un bell demà.
Fou l’entrada i la sortida,
del nàufrag, la salvació.
Fou l’ansa on agafar-se,
la corda per remuntar.
Dins la inmensa foscúria,
una espurneta menuda
fou nova estrella polar,
un llambrec per l’esperit.
Fou energia bategant,
rosada brillant d’esperança.
- Fou un somriure oblidat-
En la immensitat de la fosca,
fou renaixença de vida
una espurneta menuda.
Maquíssim el poema! Soc nou a relatsencatalà.com. Em vaig interessar a publicar algun text per internet quan a l'institut (estic estudiant batxillerat) una professora em va dir que escrivia bé. Moltes gràcies Joan!
ResponEliminaMarc.
gràcies a tu marc per visitar el meu blog i comentar-me
ResponEliminaseguim en contacte
salutacions des de mataró
joan
Joan!
ResponEliminaQuè vols que et digui si tot és tendresa, si tot és dolçor, si hi ha esperança i agraïment cap una dèbil i forta espurneta?
Fantàstic!!!!
M'agrada la teva manera d'escriure, sense prepotències, amb paraules clares i entenedores pels sentiments.
Confia amb l'espurneta, després d'una en ve una altra, i aquesta més forta.
Una abraçada molt forta.
Maria Teresa
gràcies mara teresa, sí que començo a veure la claror i hi tinc esperances de poder sortir per aquesta escletxeta que se m'ha obert cap a una nova llum
ResponEliminaun petonàs
joan
volia posar maria teresa i m'ha sortit mara teresa, ostres sona a la de calcuta!!!
ResponEliminaNo em facis cas que avui he pres una pastilla nova per dormir i encara estic empanat, això sí avui he dormit com un tronc.
Un poema preciós, ple d'esperança... segueixo gaudint de la teva poesia.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Molt maco! També tinc un compte sobre l'espurtneta del Sol, i m'agradat molt el teu escrit, Joan!
ResponEliminaLiudmila
gràcies liudmila, ets molt amable de visitar el meu blog
ResponEliminauna abraçada
joan
Estimat Joan, vinc del mail a versos.cat, baig a escriure't un poema i després et deixo l'enllaç.
ResponEliminauna abraçada.
Sort que, quan tot ho embolcalla la foscor, veiem una espurna que ens escalfa i il·lumina.
ResponEliminaNoi, veig que te'n surts molt bé amb això dels blogs. Jo sóc força patata-
Ens llegim,
Núria
Et visito a 'casa teva' per agrair-te les visites que hagis pogut fer als meus escrits i per felicitar-te per aquest blog teu; el que més costa és endegar les coses, la resta ve rodat.
ResponEliminad.