EGOISTAMENT
Colliré les essències pures
dels colors madurs
de les fulles de tardor.
Plegaré de les flors
ses auròles perfumades,
que escampen aromes
amb el subtil llambrec
d’una tendra carícia
que anhela impregnar
d’elixirs els humans sentiments…
Vetllaré els calzes de mel
que ensucren els camps
i estenen la vida
d’immortals llavors…
Guardaré per sempre
cada gest teu,
cada càlida mirada,
cada amoreta que em da caliu…
I de tot plegat faré bàlsam de mots.
I forjaré el més bell poema,
ple de colors i de vida,
ple d’amor i d’escalfor,
ple de tu…
Egoistament, només per mi.
Estimat Joan!
ResponEliminaAquest poema l'he trobat diferent, però m'ha agradat molt.
És evident que en aquest bloc tan especial que t'has confeccionat i encara ho fas, els poemes "lluen" com el sol. També m'ha agradat l'enllaç que has posat a relats en català. Poses el caramel per arribar al pastís.
Contesto el comentari que mp'has fet del relat: tu creus que he millorat? Gràcies, Joan.
Una abraçada continuista,
Maria Teresa
Hola Joan, feia dies que no et llegia, com sempre m'agrada molt i els teus poemes continuen essent bells i plens de paraules meravelloses i versos molt ben treballats, cada dia més wai!!!
ResponEliminamoltes abraçades
Hola Joan, molt bonic el teu poema
ResponEliminacom sempre amb belles paraules i meravellosos versos.
Els teus poemes sempre em fan reflexionar, tenen força i a més són romàntics i tendres.
Fins aviat!!!
una abraçada
Gràcies maria teresa. Jo crec que tots anem millorant o madurant o avançant mica en mica conforme anem creant nous poemes i relats... és qúestió de perseverància i sobre tot de passar-ho bé fent-ho
ResponEliminauna abraçadota
joan