BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

19 de gen. 2012

ESQUINÇA'M


I

En les  nits ocultes al teu costat
m’enlluerno de llum clara amb els teus ulls,
plens d’un desig intens que no vols amagar- ni pots –
I em transformo en llop rere la fosca.
El meu instint t’ensuma i et vol clavar les urpes
amb salvatgia.
Ets la meva presa i els meus ullals brillen
delorosos de tu.
Sóc ara la bèstia que t’immobilitza,
em sento lliure, irracional
i somio que ets meva
mentre regalimes per la meva boca.
Meva, només meva…
I noto el teu cor cavalcant a les meves mans
però no em tems, no vols fugir.
ESQUINÇA’M !- supliques amb la mirada.


II

Quan escampa la nit, desperto nu,
ja sense urpes ni ullals.
Les imatges  de la nit m’alerten,
no et volia pas ferir !
Però dono gràcies als Déus quan et trobo,
somiant plàcidament,al meu costat,
brillant entre els llençols de seda
 que han embolcallat els nostres secrets;
i  m’adono que t’estimo més que ahir.

Amb tendresa, desperto la teva pell,
em bec l’alè dels teus llavis
i llepo la rosada fresca que regalima pel teu cos.
Entre calfreds purifico l’ànima
banyant-me al calze dels Orígens,
desitjant ser la presa dels teus pètals,
suplicant en silenci que em clavis les ungles i m’esquincis.
ESQUINÇA’M !- implora el meu batec.


III

Egoistament, a tu m’entrego
i , abans de morir,
somric de nou, com un infant.


9 comentaris:



  1. Cuando mires las estrellas
    acuérdate de mi
    porque en cada una de ellas
    he dejado un abrazo para ti.

    Pasa un feliz fin de semana
    y serás protagonista
    de un millón de sonrisas.

    María del Carmen


    ResponElimina
  2. graàcies gemma i gata , sou molt amables

    fins aviat

    joan

    ResponElimina
  3. Que poema tan bello e intenso, destila amor y pasion.
    Joan te dejo un gran abrazo.

    ResponElimina
  4. Quina força que té aquest poema, Joan! És una passió ratllant la bogeria, salvatge, com el llop que tan bé descrius.
    Ets un mag amb les paraules que saben donar força als sentiments fins acompanyar-te fins al final.

    Una abraçada sense esquinçar-te.

    Maria Teresa

    ResponElimina
  5. Quina força que té aquest poema, Joan! És una passió ratllant la bogeria, salvatge, com el llop que tan bé descrius.
    Ets un mag amb les paraules que saben donar força als sentiments fins acompanyar-te fins al final.

    Una abraçada sense esquinçar-te.

    Maria Teresa

    ResponElimina
  6. Quina força que té aquest poema, Joan! És una passió ratllant la bogeria, salvatge, com el llop que tan bé descrius.
    Ets un mag amb les paraules que saben donar força als sentiments fins acompanyar-te fins al final.

    Una abraçada sense esquinçar-te.

    Maria Teresa

    ResponElimina
  7. Perdona'm! No sé què he fet que m'ha sortit el comentari multiplicat.

    ResponElimina
  8. L'acte de l'amor, la xicoteta mort, el que ha quedat clar és que no parles de l'amor de Lluna ni de Sol sinó de l'Amor, molt bo.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....