Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
I On vaig perdre la il.lusió que (jo) necessito tant ? Potser la vaig espantar perquè no és bo somiar tant ? Potser, volent ... -
Fràgil meravella, vol de papallona pregunta d’absurdes respostes prisma que llums despulla de la terra, la llavor. Fruit que madura amb ... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s... -
Si no has vist mai el sol enmig d’una gran tempesta ni has sentit l’abraçada de l’escalf quan el cor se t’esquerdava en esbiaixar-te les... -
El mou un caminar cansat pels carrers ombrívols d’un trist poble endormiscat, ell és l’home decadent. El seu pas malatís s’acompassa ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Precioses fotografies de la lluna, jo me'n recorde quan anava amb dones, abans de casar-me, és clar, que tenia una amiga a la que li agradava la lluna, era una rampelluda llunàtica, i de tant en tant quan hi havia lluna plena fruïem ambdós amb la sensació d'immensitat que li venia a ella.
ResponEliminaLa lluna eixe sempre gran misteri, malgrat que tres desmanegats hagen arribat a ella.
Vicent.
Precioses imatges, gràcies per les teves paraules. Una abraçada. Misèria Matacoloms
ResponEliminaquè bo vicent perquè després diguin que no hi ha res a fer amb les llunàtiques
ResponEliminai somiadora gràcies a tu per compartir i comentar
una abraçada a tots
j