BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
►
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
-
▼
2011
(117)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (10)
- ► de setembre (10)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
Il.lustració: Enamorados Lozano Sidro - (Adolfo Lozano Sidro) Aquest és un poema dividit en cinc estrofes cadascu...
-
Ni tan sols les ombres, ni el sol que visita els meus ulls, ni aquest pensament que massa sovint em tenalla. Ni aquesta pena que esde...
-
SEXE A LA LLUM DE LA LLUNA La vella lluna alluenta , encisadora, al bell mig de la negror, com un reflex movedís, fent-li al sol ...
-
I M'agrada la lluna Penjada allà dalt Quan és tan rodona Que sembla un fanal Fa tanta claror Que més d'un...
Precioses fotografies de la lluna, jo me'n recorde quan anava amb dones, abans de casar-me, és clar, que tenia una amiga a la que li agradava la lluna, era una rampelluda llunàtica, i de tant en tant quan hi havia lluna plena fruïem ambdós amb la sensació d'immensitat que li venia a ella.
ResponEliminaLa lluna eixe sempre gran misteri, malgrat que tres desmanegats hagen arribat a ella.
Vicent.
Precioses imatges, gràcies per les teves paraules. Una abraçada. Misèria Matacoloms
ResponEliminaquè bo vicent perquè després diguin que no hi ha res a fer amb les llunàtiques
ResponEliminai somiadora gràcies a tu per compartir i comentar
una abraçada a tots
j