US CONVIDO A FER UN TOMB PER " LO CANTICH "
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
Vinc de les entranyes de l’ànima De les més fosques fondalades De la desconeixença … Vinc de la fredor de les cavernes On h... -
.jpg)
Regalem-nos el temps de la pausa i donem cabuda al més senzill, tornem a les essències -tan preuades, tan oblidades… - I nus,... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
En el màgic espai d’un instant de volguda solitud, cerca l’enyorat silenci on sent la veu de l’aurèola que invocava cortesia per guarir v...
-
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Ja conec aquesta revista digital, Joan. Sempre hi faig una ullada, doncs em sembla molt interessant el seu contingut. També conec “Relats en català” on hi publiquen molts dels amics blogaires, al temps que ho fan al seu blog. També jo participo en altres llocs encara que, potser, no tan sols com a papallona blava que sóc.
ResponEliminaUna abraçada amb esvoletecs de paraules.
no trobo el poema...Envia-me'l via mail, sisplau...Gràcies!!
ResponEliminaostres!!!..
ResponEliminaem creeeemoooooo...
je, je
com t'ho passes, joan....
Per a mooooolts anys
tio!!!