US CONVIDO A FER UN TOMB PER " LO CANTICH "
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Com assaborir la vida si l’ara no és més que un efímer present que ve del futur per formar part del passat? Com degustar ... -
Què prodigiosos aquells batecs desbridats en què compartim el gaudi fent entrega de Tot el que som - Sense mesqui... -
Pel camí del mar dues mans , que es buscaven, per fi es van trobar. El so cadencial d’una mar viva i profunda les gond... -
El pèndol No hi ha fang, ho sap, però les cames, clavades, no es poden moure. L’univers l’envolta oprimint i s’ofega i s...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Ja conec aquesta revista digital, Joan. Sempre hi faig una ullada, doncs em sembla molt interessant el seu contingut. També conec “Relats en català” on hi publiquen molts dels amics blogaires, al temps que ho fan al seu blog. També jo participo en altres llocs encara que, potser, no tan sols com a papallona blava que sóc.
ResponEliminaUna abraçada amb esvoletecs de paraules.
no trobo el poema...Envia-me'l via mail, sisplau...Gràcies!!
ResponEliminaostres!!!..
ResponEliminaem creeeemoooooo...
je, je
com t'ho passes, joan....
Per a mooooolts anys
tio!!!