APRENDRE A CONTROLAR L'IRA UNS SEGONS EVITA MOLTS DIES DE TRISTOR.
BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
- un espai de temps de joandemataro-
( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016
24 d’ag. 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2015
(9)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(32)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2013
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (8)
-
▼
2012
(162)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (11)
- ► de setembre (26)
Entrades populars
-
Del cel descarreguen les hores i jo vull sortir. Si cal, esbotzaré portes per alliberar-me de la pròpia pell. Sortiré i evi...
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev...
-
Tinc disset anys, tres germanes i un inusual problema que he hagut de soportar en silenci per culpa del meu malaltís caràcter introv...
-
Amb mans deleroses alliso la seda blanca sobre la intimitat del teu sexe, perquè preservi el meu desig, com un tresor. T’acaricio el...
-
“ La llibertat és l’anhel més excels dels esperits lliures”. ... ( ) I Lliure, jo ? Lliure és el vol serè de l’au, que es llença...
Suposo que és allò d'abans d'explotar, contar fins a deu...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Jo controle l'ira però intente no deixar mai una ofensa sense respondre, això sí amb les mateixes coordenades que el que me les fa. I no he hagut encara de penedir-me, tot i que la gent pensa de seguida que ens partiran la cara, no qui respon normalment té la força de la raó, que és una gran força, no absoluta però sí importantíssima.
ResponEliminaPerò sí, té raó que deixar-se portar per l'ira dóna molts mals de cap.
Vicent
Amb diplomàcia, com diu l´amic Vicent, pots respondre a una ofensa. No cal cridar, ni arribar a les mans...i , de vegades,és suficient amb un somriure per desmontar a l´oponent.
ResponEliminaMolt bon dia, Joan!
Teniu molta raó els dos Vicent i sa lluna, sempre m'enriquiu amb els vostres comentaris
ResponEliminaabraçades a riuades !
joan