APRENDRE A CONTROLAR L'IRA UNS SEGONS EVITA MOLTS DIES DE TRISTOR.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
-Em meravella el batec diminut de la papallona…- I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt si no és en el silenci d’una íntima abraçada…... -
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Trencaré tots els miralls per barrar portes als fantasmes d’antigues misèries. Viuré sense prejudicis… Vull descobrir-me... -
d’O….MES És dins l’escalf del teu ventre seductor Que em desfaig lentament Sense pausa ni detura Fins que el meu jo mesquí... -
OBVIETATS en PeRill d'extinciÓ ! " De poc serveix donar-se a d'altri si tu mateix no et valores." ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Suposo que és allò d'abans d'explotar, contar fins a deu...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Jo controle l'ira però intente no deixar mai una ofensa sense respondre, això sí amb les mateixes coordenades que el que me les fa. I no he hagut encara de penedir-me, tot i que la gent pensa de seguida que ens partiran la cara, no qui respon normalment té la força de la raó, que és una gran força, no absoluta però sí importantíssima.
ResponEliminaPerò sí, té raó que deixar-se portar per l'ira dóna molts mals de cap.
Vicent
Amb diplomàcia, com diu l´amic Vicent, pots respondre a una ofensa. No cal cridar, ni arribar a les mans...i , de vegades,és suficient amb un somriure per desmontar a l´oponent.
ResponEliminaMolt bon dia, Joan!
Teniu molta raó els dos Vicent i sa lluna, sempre m'enriquiu amb els vostres comentaris
ResponEliminaabraçades a riuades !
joan