BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

28 de gen. 2013

CASTELL DE FOCS- POESIA VISUAL








i sota la pluja d'espurnes
imagino il.lusions de colors

i somric...





































































































































































14 comentaris:

  1. :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí carme que quedava divertit i/o simpàtic només amb les boletes de colors però l'he volgut completar amb una imatge u un tros d'un antic poema meu...
      :-)

      Elimina
  2. M'ha recordat, en hivern i a casa aquells castells de focs o la nit del foc d'ací de la meua ciutat, quan era jove i hi anava amb els amics i fruïem d'allò que hui ja ho tinc una miqueta més apartat, però que encara conserve en la memòria.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. els castells de focs sempre ens desperten records, tenen quelcom especial oi vicent ?
      :-)

      Elimina
  3. haha, he trigat un minut a entendre-ho. Molt xulo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies sílvia per buscar-li el significat, l'he completat perquè quedi això... més complet !

      :-)

      Elimina
    2. Perdona, el problema era meu. Ara he vist que ahir no se'm visualitzava bé! La compleció és molt bona, Joan!

      Elimina
    3. :-) gràcies sílv !

      Elimina
  4. Per un moment m'he pensat que ja s'havia acabat l'hivern, havíem gaudit de la primavera i ja era la nit de Sant Joan...
    Un post molt original i un trosset de poema molt bonic!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies m roser, ja m'agradaria a mi que hagués arribat ja la primavera, aquesta època d'hivern se'm fa eterna a mi... sóc fredolic de mena !!
      una abraçadota !!
      joan

      Elimina
  5. Bon somriure, Joan, t'envio el meu per a tu i els que vulguin acompanyar-nos amb el rictus ben obert.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. clar gabriel, cal somriure i més sovint del que ho fem
      gràcies per la companyia !!
      joan

      Elimina
  6. Sota la pluja d’espurnes, qui sap el que ens podem imaginar. Oi, Joan?
    Batecs de colors amb espetecs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. la imaginació és infinita, màgica i sovint imprevisible !
      gràcies pels teus batecs blaus !!
      una abraçadeta
      joan

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....