és quan corro que hi veig clar

A cada albada

torno a ser carn i ossos.

Sovint desperto d’un somni

per viure  malsons

i, a voltes, sóc la gota

que cau lliscant

pel vidre

o la fusta, plena de corcs,

empresonada sota el vernís,

o sóc un punt i a part

al bell mig de l’infinit,

atrapat en la semàntica

de l’existència.

Tanmateix, em llevo,

em disfresso

i em dibuixo somriures

als llavis

mentre els ulls em ploren

en silenci, sabent-se buits.

-          Quantes petites farses

                     dins la Gran Farsa! -

I suporto hores i hores

fins que,

cansat de pensament,

a cada posta,

tanco els ulls de nou

per deixar de ser

carn i ossos.

I, allà, on el subconscient

no entén de disfresses,

visc altres vides…

Com aquell que s’atipa

de vins barats.

Es pot sentir la natura ? ( poesia per a infants)

I

He pujat dalt del turó,

-La natura em meravella!-

i aquella vista tan bella

m’ha omplert el  cor d’emoció

II

Volent parlar amb les muntanyes:

-          COM ESTEU?- he preguntat.

-COM ESTEU, COM esteu,

com esteu?

-          VOLEU PARLAR?

- PARLAR, PARlar, parlar ?

III

Cansat de semblar un babau,

m’he sentat, m’he relaxat

i la natura ha parlat

 en aquell moment de pau.

IV

Ho ha fet amb els seus colors,

amb el vent, que m’abraçava,

 amb el sol, que m’escalfava,

i amb l’aroma de les flors.

V

Aquest poema us vol dir

               que a la vida hi ha ocasions

                 en què els silencis són bons

                 i només són per sentir.

“Si els humans han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua, 

és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de xerrar.”

Madame de Sevigné,

1626 – 1696, escriptora francesa

“ La consciència és a l’ànima

el que el cor és al seu cos “

2015©Joan Abellaneda