és quan corro que hi veig clar

A cada albada

torno a ser carn i ossos.

Sovint desperto d’un somni

per viure  malsons

i, a voltes, sóc la gota

que cau lliscant

pel vidre

o la fusta, plena de corcs,

empresonada sota el vernís,

o sóc un punt i a part

al bell mig de l’infinit,

atrapat en la semàntica

de l’existència.

Tanmateix, em llevo,

em disfresso

i em dibuixo somriures

als llavis

mentre els ulls em ploren

en silenci, sabent-se buits.

-          Quantes petites farses

                     dins la Gran Farsa! -

I suporto hores i hores

fins que,

cansat de pensament,

a cada posta,

tanco els ulls de nou

per deixar de ser

carn i ossos.

I, allà, on el subconscient

no entén de disfresses,

visc altres vides…

Com aquell que s’atipa

de vins barats.