I
He
pujat dalt del turó,
-La
natura em meravella!-
i
aquella vista tan bella
m’ha
omplert el cor d’emoció
II
Volent
parlar amb les muntanyes:
-
COM
ESTEU?- he preguntat.
-COM ESTEU, COM esteu,
com
esteu?
-
VOLEU PARLAR?
- PARLAR, PARlar, parlar ?
III
Cansat de semblar un babau,
m’he sentat, m’he relaxat
i la natura ha parlat
en aquell moment de
pau.
IV
Ho ha fet
amb els seus colors,
amb el vent, que m’abraçava,
amb el sol, que
m’escalfava,
i amb l’aroma de les flors.
V
Aquest poema us vol dir
que a la vida hi ha ocasions
en què els silencis són bons
i només són per sentir.
“Si els humans han nascut amb dos ulls, dues orelles i una
sola llengua,
és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de xerrar.”
Madame de Sevigné,
1626 – 1696, escriptora francesa
“ La consciència és a l’ànima
el que el cor és al seu cos “
2015©Joan Abellaneda
Quin poema més tendre!! Avui que tinc el dia trist, m'ha animat molt.
ResponEliminaGràcies per aquest sentiment que saps transmetre, Joan!
Una abraçada per haver-te retrobat i una altra pel teu poema.
un petonet ben fort MTeresa ! Si aquest poema t'ha ajudat a sentir-te una miqueta millor ja he complert amb escreix totes les espectatives
Eliminamolts ànims ! ;-)
I segur que l'eco també contestarà si cridem ben fort...
ResponEliminaPetonets.
sí MRoser, l'eco és divertit i convida sempre a jugar
Eliminapetonets de tornada, com l'eco! ;-)
Aquí, en aquest poema la consciencia és converteix en Consciencia i aquesta en Autoconsciencia.
ResponEliminaEn aquesta germanor tan plena, sentida i viscuda la nostra vida transcendeix.
Gracias.
Una Abraçada.
gràcies a vosaltres pel comentari tan enriquidor
Eliminauna abraçada
joan
bonic, bonic, bonic....
ResponEliminagràcies al cub, teresa !!
Eliminapetonets! ;-)
La primavera no parla, crida en el teu poema.
ResponEliminaMolt maco Joan.
ResponEliminaToni
La Natura parla en cada silenci. En cada silenci pots sentir el remoreig d'una fulla, el cant de l'ocell, el murmuri de la brisa. El silenci està ple de veus.
ResponElimina